cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 24°
24°

Matèria de fulletó (1883)

Quan el 1883 sortia a la llum el setmanari El Felanigense, es feia un oferiment al lector no només de la primera publicació periòdica editada a la part forana amb tota mena de notícies i articles de tema local i exterior, sinó també d’una font d’entreteniment literari en els espais del seu fulletó, un mitjà de creació narrativa que era moda a la premsa del segle XIX: transcripció de contes i novel·les.

Els seus fundadors, Bartomeu Barceló, Miquel Obrador, Pere d’Alcàntara Penya, Andreu Ramon i Jordi Veny, tenien doncs molt clars quins eren aquests objectius. Fins i tot Penya fomentava el gènere quan va treure a la Ultima Hora els capítols de La gota d’aygo, que qualificava de novel·leta "filosòfica popular". Aquesta publicació, que tenia el seu despatx en el "carrer de s’aigo", número 2, tendria al llarg de diferents etapes una durada profitosa que s’extingiria definitivament el 1936. La literatura de fulletó, és a dir, aquella que tradicionalment és inserida a la part inferior de les planes dels periòdics, alienes a la resta dels textos, tenia el seu interès més determinant en la novel·la d’intriga amb fets dramàtics o sorprenents. No pocs autors optaven per aquesta via de popularitat, com s’esdevenia amb Ponson du Terrail, Hugh Conway, Emilio Salgari... o aquella Carolina Invernizio que el 1908 entusiasmava els lectors mallorquins amb aquella novel·la que ella mateixa definia com a històrica i social i que duia per títol La tragèdia de la gelosia. El càstig d’un malvat.

Potser hauríem d’esmentar, també aquí, la figura de Jules Mary (1851-1922), autor de drames com Roger-la-Honte (1892) i Sabre-au-Clair! (1895), i que aconseguí llarga i ampla coneguda amb la seva novel·la per entregues La fille sauvage (La filla salvatge), que va fer les delícies dels amants del gènere. Un gènere que, com expliquen alguns crítics, té quasi sempre per escenari aquells carrerons feblement il·luminats pels fanals de gas i per on no solien anar altres vehicles que els cotxes de cavalls, especialment la berlina, en una mitja fosca que difuminava rostres i vestimentes.

Misteri continuat i acció desesperada. Heus aquí els dos elements d’aquesta composició narrativa que deixava poc marge al repòs i la meditació. Popular al cent per cent fou també aquell Xavier de Montepin, autor del relat El metge de les boges, on afloraven els més escandalosos instints.

Caracteritzat per la seva avidesa, el fulletó juga principalment amb el tragí, un anar i venir, un amunt i avall, una sèrie d’entrecreuades casualitats que fan que la història sia mala de creure, però al cap i a la fi, literatura simptomàtica del que una societat d’altre temps demanava: material de fulletó.•

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.