Alep, la meva ciutadella
Els dies hi passaven massa de pressa, a Alep. I això que no hi havia cap programa previ, ni rellotge ni itinerari. Sortia de l'hotel i, tan sols trepitjar el carrer, ja m'omplia de gust mirar la botiga situada als baixos de l'establiment: allà s'hi exhibia un catàleg de les moltes varietats, i maneres de conservació, del fruit de les oliveres sirianes. Era, tan sols mirant totes les castes d'olives, fer pujar al pensament els racons del país, les experiències que s'havien acumulat, les emocions de les moltes vegades que hi havia estat. M'agradava la ciutat perquè -almenys pels llocs on em movia- no hi havia turistes i no m'hi sentia gens foraster, o ben poc. L'únic problema que sorgia amb certa freqüència era a l'hora de travessar algun carrer. La millor solució la trobava posant-me al costat d'alguna persona local i, ballant a la seva ombra, arribar sa i estalvi a l'altra banda.
També a Illes Balears
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
- Jaume Alzamora dimiteix de tots els seus càrrecs a Més per Mallorca
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.