Com a colofó i punt final del festival Alternatilla 2008, el cantautor valencià Raimon (Xàtiva, 1940) oferirà avui un concert a les 21.00 hores a l'Auditòrium d'Alcúdia.

-Com es presenta el concert d'avui capvespre?

-El concert serà un recital antològic que comprendrà cançons clàssiques i actuals. Faré un recorregut per la meva trajectòria des del 1959 fins al 2008. Cantaré al voltant de trenta cançons en què hi haurà des de poemes de March i Espriu fins a temes composts el 2008. Cantaré temes d'amor, reflexió, contemplació i lluita, entre d'altres.

-Com espera Raimon que el rebi aquest capvespre el públic mallorquí?

-Personalment esper establir una bona connexió amb el públic i que sigui un concert per estar-hi a gust. De fet, el públic mallorquí sempre m'ha demostrat una bona sintonia. Mallorca fou una de les meves primeres destinacions quan vaig sortir de casa. El primer disc va sortir el 1963 i el mateix any ja vaig actuar a l'Illa.

-Al llarg de la vostra trajectòria heu musicat Espriu, Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Anselm Turmeda, Joan Timoneda i Pere Quart, entre d'altres. A quin jove poeta musicaríeu avui?

-M'agraden molts poetes actuals, però el problema és que no tot el que m'agrada és susceptible d'ésser musicat. Cal dir que el nivell poètic actual és molt elevat.

-Als vostres inicis musicàreu un poema que Salvador Espriu dedicà al mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Qui o què més que vos uneix amb la nostra illa?

-Amb Mallorca m'uneix principalment la llengua. També pens que tinc moltes coses en comú amb el caràcter mallorquí donades per la proximitat amb València. Amb l'Illa m'uneix una certa manera d'estar al món, el país i molts amics.

-Què va representar cantar una cançó en català, l'única, al Festival de la Mediterrània i que guanyàs?

-Fou el setembre del 1963, un cop que ja havia sortit el tema Al vent, que va vendre més de 40.000 còpies. Vaig cantar Se'n va anar amb Massiel i en català com a servei per mostrar i donar a conèixer la cançó catalana. De fet, aquest va ser com un aparador per donar consciència de l'existència d'un gran col·lectiu que treballava per la música en català. El festival fou un petit aparador que mostrà el moviment que hi havia darrere de la cançó catalana.

-Sempre se vos ha considerat com un cantautor rebel i reivindicatiu. Creis que amb les noves tecnologies i la globalització hauríeu arribat tan lluny amb les vostres cançons de lluita?

-El que tinc clar és que els joves d'avui en dia que volen dedicar-se a la música ho tenen força cru, perquè la difusió és fonamental per atreure el públic i donar-se a conèixer, i en l'actualitat l'empremta que pot deixar una cançó a internet és minsa.

-Quin creis que és l'estat de salut, doncs, de la música en català?

-La producció és molta i molt bona, però la difusió i la penetració a l'àmbit internacional és molt fluixa. Un altre dels problemes dels joves que canten en català és que no hi ha gaire penetració entre països de llengua catalana. Hi ha poca mobilitat entre els Països Catalans i n'hi hauria d'haver molta més. Així que la penetració dins de l'àrea lingüística del català és molt millorable. La solució no la tinc, però el que està clar és que no hi ha hagut preocupació de política cultural, i les autoritats i institucions, ja siguin públiques o privades, tenen la paella pel mànec, són ells els que han d'ajudar a donar difusió a aquesta música, i també els mitjans de comunicació.

-Amb què poden començar els artistes, tenint en compte les dificultats de difusió?

-Allò que està clar és que un s'ha de creure la seva feina i continuar endavant, perquè tots n'hem passat, de moments crítics, i no hem tirat la tovallola. Però cal dir que el fet que la música en català vagi més o menys enllà ja no és culpa o qüestió de l'artista. Per contrarestar la manca de mitjans, un artista ha de treballar l'astúcia i l'habilitat i cal saber dir sí i dir no a segons quines coses.

-La vostra música s'ha vist influenciada per l'època en la qual ha nascut i pels anys de franquisme i de repressió.

-Evidentment, he nascut en una època molt concreta i he viscut el que he viscut. Malgrat tot, jo feia cançons d'amor a banda del franquisme i la censura. Sempre he tingut el sentiment amorós tot i l'existència d'un o un altre règim polític. Allò que pens és que la vida sense plaer no val la pena viure-la.