C. DOMÈNECH. Barcelona .

El cineasta Agustí Villaronga (Palma, 1953) presentarè per març de l'any que ve una exposició al palau de la Virreina de Barcelona que clourà l'any dedicat a l'escriptora Mercè Rodoreda, un segle després del seu naixement. El director mallorquí estigué a punt de rodar fa 20 anys l'adaptació de la novel·la pòstuma i inacabada La mort i la primavera. El projecte havia de ser una coproducció espanyola, francesa i alemanya, però es frustrà un mes abans de l'inici del rodatge a la localitat pirinenca de Sort quan les localitzacions ja estaven preparades.

«Ha estat el millor projecte que he tingut a les mans i no me l'he tret mai del cap», comentà Villaronga, que recordà «la vessant antropològica del film» i «el treball amb material de tot el món per crear una ètnia que podia ser de qualsevol banda». El creador assegurà que «els francesos se'n retiraren en el darrer moment i tot quedà aturat», i qualificà el projecte «d'estrella».

El director assumí que «m'hi vaig guanyar una fama de director, ja que em costà set anys sense feina i vaig perdre els doblers que tenia». I revelà que «la productora Oberon ha mostrat un interès molt real per recuperar ara la pel·lícula, d'una manera molt similar a així com la vaig pensar en principi».

El director ja fou l'encarregat del vestuari per a l'adaptació de Francesc Betriu de La plaça del diamant. Villaronga exposà que «Rodoreda pren a La plaça del diamant el material directament de la vida, mentre que a La mort i la primavera realitza una abstracció, amb una font d'inspiració molt espiritual i un món màgic».

En aquest sentit, Arnau Pons destacà de l'escriptora «l'ús dels elements esotèrics». El comissari subratllà que «en els feixismes els mites d'aquestes idees totalitàries se cerquen al mateix poble, mentre que després de la Segona Guerra Mundial i els camps d'extermini, artistes com Rodoreda els cerquen en altres bandes». L'expert matisà que «el mite ja deixa d'estar situat en l'aixecament d'allò propi i cerca allò estrany i allunyat de la pròpia ètnia»

A l'exposició de la Virreina es mostraran els guions, escrits i il·lustrats, el vestuari, decorat i accessoris. S'hi veuran vídeos inèdits que el director rodarà per al muntatge. Pons explicà que «volem mostrar el taller de l'artista i les fonts que proporcionaren a Agustí els elements per construir aquest món».

El comissari ha programat les activitats de l'any dedicat a l'escriptora juntament amb Maria Bohigas i afirmà que «ens interessa la relació de Rodoreda amb la guerra per la paradoxa que presenta». Pons aclarí que «la guerra li suposa una alliberació, ja que la catàstrofe del seu país l'allibera d'un matrimoni sense sentit i pot viure a París i a Ginebra com una artista, cosa que aquí era impossible».