Després de deu anys sense trepitjar com a director els escenaris de Barcelona, Josep Maria Flotats (Barcelona, 1939) presentà el mes de setembre passat el seu nou muntatge teatral, Stalin, al teatre Tívoli de la Ciutat Comtal. Una obra amb la qual els propers dies 26 i 27 d'abril aterra a l'Auditòrium de Palma.

-S'ha vist marcat el vostre retorn a l'escena barcelonina pel fet que fa cinquanta anys que començàreu en el món del teatre?

-Evidentment, els cinquanta anys de trajectòria teatral mereixien una celebració i tenia clar que la volia fer a Barcelona, que és allà on vaig començar la meva carrera, al desparegut teatre Guimerà amb Les maletes del senyor Bernet.

-Per què aquest retorn amb un muntatge de la mida d'Stalin?

-Doncs no és res més que una mera casualitat, jo tenia un parell de projectes sobre la taula però en rebre l'obra de Marc Dugain, Une éxecution ordinaire, em va entusiasmar tant que m'hi vaig posar de ple. Com vaig comentar a l'autor del manuscrit, aquesta història s'ha de dir dalt d'un escenari.

-També és casualitat el fet d'haver escollit Carme Conesa com un dels personatges principals, tenint en compte que feia més de quinze anys que no actuava a Barcelona?

-No sabia que feia tant de temps que Carme Conesa no pujava als escenaris barcelonins. A Madrid, on vivim, tenim una gran relació i la vaig triar perquè tenint en compte que l'obra narra una tragèdia, cercava un rostre clar i amb llum com el de Conesa.

-Com ha estat l'acollida del públic i la crítica?

-Sorprenentment bona el dia de l'estrena i de gira encara ha estat millor. Tanmateix, no és estrany ja que a les gires ens aturam pocs dies a cada localitat i resulta més fàcil omplir les sales. Pel que fa al públic mallorquí, dos grans amics, Maria de la Pau Janer i Gabriel Janer Manila, van veure l'obra i em van emocionar els seus escrits elogiant-la.

-Com Josep Maria Flotats ha aconseguit assolir el personatge de Yusif Stalin?

-La qualitat i el contingut del text de Dugain em va motivar molt, però com a director jo no em veia fent d'Stalin. Va ser el mateix Marc Dugain qui, en veure el meu entusiasme i la meva il·lusió per la història, em va proposar que encarnàs el personatge principal de l'obra i em va donar la idea d'imaginar-me interpretant Ricard III de William Shakespeare. Sempre he pensat que el teatre és existència i no imitació, així que la manera d'apropar-me al personatge ha estat mitjançant el text, l'interior de la història. Pel que fa a l'aproximació exterior, el bigoti, el vestuari i la perruca han fet el 10 per cent que mancava per fer un Stalin del tot creïble.

-Com fou el dictador anomenat «home de ferro»?

-Stalin és el terror absolut, l'angoixa constant d'estar sempre alerta a causa dels seus inesgotables enemics. No es refiava ni de la seva pròpia ombra, i això el feia estar sol i tenir un comportament malalt i psicòpata. L'única persona que li plantà cara fou la seva primera dona i la va assassinar.

-Quin és l'objectiu o el missatge de l'obra? La història convida el públic a la reflexió?

-L'objectiu del muntatge és, a banda de recuperar una part fonamental de la memòria històrica, plantejar la pregunta de com és possible que malalts així arribin al poder absolut, com se'ls permet des de la mateixa societat arribar tan amunt. A més, el tema de les dictadures encara és latent al món. A Europa, malgrat que no sigui comparable amb temps passats, encara hi ha veleitats de dictador en alguns moments i els dirigents mostren perillosos rampells.

-En cinquanta anys de professió haurà fet gairebé de tot però queda qualque espina pendent?

-És veritat que sempre he tingut la sort de fer el que he volgut i el que m'ha entusiasmat, però ni molt manco ho he fet tot, encara queda molt per fer. Sent que com a director i actor encara tinc molts reptes pendents.

-A banda d'Stalin, quins són els vostres projectes professionals actuals?

-Malgrat estigui al cent per cent amb la gira d'Stalin, treball amb una obra de Jean-Claude Brisville, de qui ja vaig dirigir La cena el 2004. El muntatge narra una conversa que se suposa que varen tenir René Descartes i Blaise Pascal en el seu únic encontre conegut. Pel que fa als actors per aquests personatges, sens dubte, Descartes l'interpretaré jo mateix i per Pascal tenc un parell de noms, però no he parlat amb cap actor encara i cal dir que ja estaríem parlant de la temporada vinent.