J.C/A.L. Palma.
Antònia Font no s'atura d'aconseguir èxits. El darrer: el premi de la Música al millor àlbum de pop per Coser i cantar. Des que debutaren el 1999 la seva carrera ha progressat «a poc a poc i amb bona lletra». La banda s'ha anat superant, disc rere disc, sense perdre l'esperit ni la credibilitat que la caracteritzen i guanyant-se amb això el suport de la crítica i del públic. El resultat és evident. Els mallorquins ompliren el mes passat el Liceu de Barcelona, on foren ovacionats amb un concert simfònic inspirat en el format del seu darrer i premiat disc. El compositor del grup, Joan Miquel Oliver, comparteix el bon moment pel qual passa la banda.
-Com valorau el premi de la Música que us concediren dijous?
-Els premis així realment durant tres o quatre dies pareix que són l'hòstia, però després tothom se n'oblida. La carrera d'un grup és una carrera del dia a dia i d'anar pujant a poc a poc. Estam molt contents i és simptomàtic que el grup funciona, però les conseqüències d'un premi així no són tantes com poden semblar.
-És una victòria per a la veu en català?
-La gran victòria d'aquest premi no és tant per Antònia Font... és un símptoma de la normalitat del català.
-Darrerament l'èxit us acompanya... Com fou l'experiència del Liceu?
-És un espai mític i, a més de la fama que té, a dins hi respires solemnitat... Des de la teva posició d'artista pop, que és tot el contrari, tens la sensació que passarà qualque cosa i passa... En les primeres cançons estàs com a despistat... Som un grup molt influït per la resposta del públic i l'espai on tocam... tant en allò bo com en allò dolent. En això som poc professionals.
-Què teniu d'especial?
-Jo crec que intentam fer bé la nostra feina, això és tot.
-El disc simfònic us està obrint també gaire portes?
-Allò simfònic dóna una imatge molt potent. Internament sabem que no n'hi ha per a tant, hem fet el disc que ens venia de gust, però amb vista a l'exterior, fa que molta gent es fixi en tu. Antònia Font no és un grup més madur que abans, tenim la sensació que continuam fent allò que fèiem abans.
-Heu tingut una trajectòria gaire regular?
-No hem tingut mai una campanya gaire forta darrere ni cap cançó a partir de la qual s'hagi esdevingut un canvi. Hem estat molt regulars, tenim un públic molt consolidat i tots els discs són molt diferents, i això és una cosa que la gent ha acceptat bé. Un disc nou d'Antònia Font no se sap mai com serà.
-Com valorau el treball de «Coser i cantar?
-És una proposta estètica i artística ben definida. No és un disc que haguem fet per falta d'idees. És una proposta nova encara que les cançons no ho siguin.
