CARLES DOMÈNEC. Barcelona.
La ciutat que consolidà Baltasar Porcel (Andratx, 1937) com el millor escriptor de prosa viu en llengua catalana li entregà ahir en el saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona la Medalla d'or al mèrit artístic. El batle, Jordi Hereu, presidí una cerimònia solemne que inclogué els parlaments del catedràtic Damià Pons i del delegat de Cultura del Consistori, Jordi Martí. A l'esdeveniment també hi acudiren el director general de Cultura del Govern balear, Pere Joan Martorell; el director d'Ultima Hora, Pere Comas; els escriptors mallorquins Melcior Comes, Sebastià Alzamora i Pere Antoni Pons; el batle d'Andratx, Francesc Femenias, i Francesc Conrado de la Fundació la Caixa, entre amics i familiars de Porcel.
L'escriptor destacà la importància de canalitzar bé les circumstàncies i comentà que «s'han d'aprofitar les forces que tenim, les arrels, com ho fan les plantes endogàmiques, que són més lletges però fortes». Porcel recordà la seva arribada a Barcelona, de la qual afirmà que «és una ciutat sense endolls, feta a si mateixa». L'escriptor mantingué que «a Barcelona vaig descobrir les possiblitats de l'individu» i advertí que «el món es conforma de mons perquè cada persona neix en un lloc i el converteix en el seu univers». En aquest sentit, Porcel parlà de la voluntat de crear-se un destí, en una ciutat que «en els anys 60 era molt sòrdida però et permetia entrar en una altra vida, com Alícia al país de les Meravelles».
«Em vaig anar fent a mesura que construïa les meves novel·les sobre Andratx, creant un món personal i ideològic», indicà Porcel. L'homenatjat afegí també que «Barcelona va ser la mesura del món, del passat i del futur». L'escriptor afirmà que «em sent vinculat a tota la gent que ha construït un món en aquesta ciutat». Per la seva banda, el professor Damià Pons repassà la trajectòria vital i literària de Porcel, que «construí el seu destí comptant amb les seves habilitats i les dificultats d'una determinada societat». Pons explicà que Porcel «contactà amb el món literari de Palma, feliçment provincià, i llavors decidí escriure en català per una qüestió de credibilitat». El catedràtic descobrí algunes claus de «la relació fecunda entre Mallorca i Barcelona, perquè va tenir a Andratx i Mallorca la matriu de la personalitat visceral, i a Barcelona un lloc on construir-se una personalitat, prendre's l'escriptura com un ofici i contactar amb el catalanisme». La Medalla d'or de Barcelona completa uns darrers mesos carregats d'homenatges, després d'haver rebut l'any passat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i protagonizar dues sèries de jornades sobre la seva figura, una sobre el seu caràcter polièdric com a creador literari, a la Pedrera de Barcelona, i l'altra més acadèmica al Caixafòrum de Palma. Porcel enllesteix la seva propera novel·la, que probablement es titularà El senyor del castell.
