Viuen a ritme de xumba xumba, entre el Silencio del bisbal i els remots hits dels barrufets electrònics. Es mouen entre llums de colors, núvols de cotó fluix ensucrat i pomes caramelitzades. Fitxa a fitxa, viatge a viatge, poble a poble. Els firaries de la fira del Ram tornen cada any per divertir-nos una estona però també per demostrar-nos que al món, són moltes i diverses les maneres de viure.
Fernando ve de Logronyo i ja fa una pila d'anys que comença la temporada al Ram. «Fires com aquestes no n'hi ha a la Península» explica, «tant de bo totes durassin dos mesos. Fora d'aquí, són 10 o 15 dies i has de tornar a marxar». Fernando és el propietari del Salt mortal, un braç capaç de fer voltes de 360 graus i en totes direccions. Amb ell viatgen tres camions, cinc persones i la seva casa, una rulot que, com fa broma el firaire «tenim una casa amb rodes, que té les mateixes comoditats que té una casa normal però més reduïda».
Ell és la segona generació d'una família de firaires. Dels dos fills que té, una filla està estudiant a Saragossa, però sembla que el seu fill «que no vol estudiar» seguirà la tradició familiar. De moment, allà està, a la fira del Ram de Palma, manejant una màquina que fa voltes en totes direccions. De la vida que duen, reconeixen que es «molt sacrificada», però no tenen ganes de canviar-la. «És que aquesta és la nostra vida. No sabem fer res més. Els nostres pares van començar amb això i a nosaltres ens toca seguir la tradició».
Qui no té tan clar que segueixi amb el negoci familiar és Joan Miquel Planas que s'entreté llegint un llibre al remolc on venen les fitxes per les minimotos. De pare català i mare mallorquina, en Miquel Àngel s'ha passat la vida voltant pels Països Catalans amb un caramull d'atraccions propietat de la seva família. «Entre els meus pares i els meus tiets tenim dues atraccions de motos, una balena inflable, un tren de la bruixa, uns llits elàstics, un baby i una tómbola de tir». «Quan era més petit jo només els ajudava als caps de setmana o a les vacances, però ara que ja he acabat d'estudiar els ajud tant com puc» explica aquest jove català que ha estudiat per ser mosso d'esquadra i que resta a l'espera d'entrar al cos policial en breu. El fet que aquesta família es traslladi en un àmbit geogràfic més reduït fa que molts dies puguin dormir a casa o, en el cas de la fira del Ram, a casa dels seus padrins materns. Tot i això, Planas lleva importància a les incomoditats d'una casa ambulant. «Ara les rulots estan molt acomodades i equipades. Totes tenen aire acondicionat i calefacció. Pots arribar a estar millor que a casa i tot», comenta.
A qui també li ha tocat venir enguany a la fira del Ram és a Raquel, de la sínia Buendia que, des de València, és una les més grans de tot Europa i que aquests dies es pot veure des de molts punts de Ciutat. Raquel és cunyada del propietari de la roda, «la meva germana acaba de tenir un fill i jo els vinc a donar un cop de mà». Tot i no ser una persona immersa dins el món de la fira, reconeix que «és un món que no em desagrada. De tant de venir a visitar-los m'ha arribat a agradar». La fira del Ram estarà al polígon de Son Fuster fins dia 20 d'abril. Després serà necessari agafar l'atracció i la casa i emprendre de nou el viatge de tornada. Les fires d'abril de Barcelona o Sevilla són, per a molts, la seva propera destinació.
