Despentinada, amb un abric dues talles més grans, uns texans gastats i unes botes de pell mig descordades. D'aquesta manera, es va presentar ahir Patti Smith davant la Fundació Pilar i Joan Miró. Amb el pas ferm i un somriure a la boca, la cantant, poeta i artista es va fer seguir per una generació de fotògrafs i periodistes al més pur estil de la darrera visita de Woody Allen a Barcelona.
Tot i aquest seguici, Smith és presentà com una persona senzilla, encara que també, com ella reconegué, «un poc rara. Com a ésser humà no som gran cosa». Una artista de cap a peus que més enllà de la seva música (que oferirà avui i demà al Principal amb les localitats ja exhaurides) ha experimentat i continua experimentant tota classe de gèneres. Un d'aquests, encara que en paraules seves «no em consider una fotògrafa», són les instantànies que es poden veure, per primer pic a l'Estat, a la Fundació Pilar i Joan Miró. 33 imatges que recullen vivències, moments i sentiments. «Després de la mort del meu marit -prosseguí Smith- m'era molt difícil expressar-me a través de les paraules. Vaig trobar en la fotografia un acte de meditació. Era simple, directe i em permetia treure el que duia dins». Una càmera «senzilla» amb la qual «ens hem acabat entenent i fent amigues» i que l'ha acabat acompanyant per tot el món.
L'expectació que hi ha a Palma per la primera visita de Patti Smith a Mallorca es pogué palpar amb la gran quantitat de periodistes i públic en general que assistí a l'inauguració de l'exposició. Dedicat a tots ells, Smith s'aixecà, demanà la seva guitarra i es posà a tocar una cançó. Un gran regal per a tota aquella gent que, acabat l'acte, baixà corrents a demanar un autògraf a la qual, en el seu dia, i encara ara, és considerada la padrina del punk.
