L'aventura comença pel nord. Euskadi és enguany l'encarregada d'obrir la XVIII Trobada de cases i centres regionals que se celebra al Moll Vell en motiu del Dia de les Illes Balears. Un passeig per catorze comunitats gastronòmiques que pot acabar amb la panxa ben plena i la ment ben espessa si no es va alerta amb el que s'acaba bevent. Xacolí, vi i sidra van acompanyats, en aquesta primera aturada, de piparras, montaditos o xistorres.
Tanamteix cal continuar endavant i d'Euskadi feim un bot fins a Andalusia, on Pedro Anaya, president de la casa, ens convida a un rebujito, una barreja de manzanilla, 7up i herba sana. «Com que està rebaixat amb 7up, no té molta graduació i no puja tant al cap», comenta Anaya, que també ens convida a una bona selecció de xoriços i pernils.
Després d'Andalusia tornam a pujar i ens situam ara a Aragó, on no falten el botifarró aragonès i, per postres, com ens recomana Meli Blazquez, la tresorera de l'associació, no podem deixar de degustar fruites d'Aragó, uns dolços en forma de carmel que embolcalla la fruita amb la millor xocolata.
Passat Aragó, arribam a Astúries, que ja de bon matí disposen d'un estand ben animat. Més de 1000 botelles de sidra repartiran alegria entre els visitants a la Fira. «Es beu d'un glop i se'n deixa un poc al final per netejar el tassó», explica Luís Calderon, que ens recomana, per menjar, uns bollos preñados de primer i uns flamets de postres.
Amb l'alegria de la sidra, arribam ara a Galícia, on ens espera, resplendent, una copeta d'Albariño acompanyada de la ja tradicional panada gallega. Maria del Carme González ens avisa que «la panada l'anem traient a poc a poc. És el nostre producte estrella i quan el traiem, vola».
Passam ràpidament per Catalunya, on no falta el tradicional pa amb tomàquet, l'empedrat de seques amb bacallà o els carquinyolis de la terra. Tol plegat banyat amb un excel·lent cava de Sant Sadurní.
A Extremadura ens ofereixen tortelletes, un dolç molt típic fet a partir de sucre, anís i canyella. Una exquisidesa que ens du fins al País Valencià, on, a part de l'orxata i de la «temuda» aigua de València, no podem de deixar de degustar una paella especial per a 600 persones feta per l'ocasió.
Amb la panxa plena i amb el cap un poc emboirat només ens falta ara arribar fins a Cantàbria, on Carlos Gonzàlez ens recomana els Orujos de Pote. «Són begudes que van bé per després de menjar. L'orujo té 50º i cal anar alerta», ens recomana.
Ja cap al final, per fi, ens trobam una de les cases regionals més joves, però que divendres deixà el llistó més amunt. «Els nostres callos causaren sensació entre els polítics. Només per les autoritats n'arribàrem a fer 50 quilos», explica el president Salvador Garcinuñez.
La casa de Múrcia és també de les més animades. Allà trobam Juan Pérez, que ens explica que les faves crues (que en anys bixests com enguany creixen del revés) es combinen a la perfecció amb embotits salats o peixos fumats. Ens ho deixa provar i, evidentment, no podem deixar de donar-li la raó.
I finalment per acabar, res millor que el que tenim a prop de casa. Un poc de sobrassada, una mica de cuixot i formatge de Maó és el que ens ofereix la casa de Menorca on, evidentment, també ens acaben d'engatar amb el seu Gin Xoriguer.
