La relació de l'artista Sofia Alomar, entusiasmada per la pintura i la lectura, amb una tècnica centenària anomenada suminagashi (tinta que sura) començà per casualitat en un curs d'enquadernació que tingué lloc a Palma el 2001. De llavors ençà, Sofia Alomar no ha deixat d'investigar aquest art.

El naixement del paper a la Xina i la gota de tinta que per error va caure a l'aigua a un escrivà imperial nipó va afavorir que s'inventàs, al Japó, l'art del suminagashi, una tècnica de pintar basada en la tinta damunt un líquid. La capacitat de crear originals únics i irrepetibles va apassionar l'artista, que a partir de demà, i fins al proper dia 15 de febrer, exposa 40 de les seves obres a Eivissa.

Fins a la darreria del segle XVI, l'ús del paper pintat, o marbrat i jaspiat, com es coneix en el món occidental, es reservà a la família imperial i a la noblesa nipona. El paper pintat amb aquesta tècnica s'emprà també com a paper d'ofici, perquè s'hi detectava fàcilment qualsevol esmena o falsificació, atès que es tractava d'originals únics i irrepetibles.

El primer paper trobat amb aquesta mena de tècnica data de l'any 1118 i es troba a Kyoto. Amb el desenvolupament del comerç a l'Extrem Orient, els perses perfeccionaren la tècnica i l'anomenaren art dels niguls. Amb el temps, l'art migrà cap a Occident i es coneixia com pintura marbrada o jaspiada. El seu ús es va fer molt popular per a l'enquadernació de llibres, com a paper de guardes, o com a folro de calaixos, joiers o revers de naips. Així mateix, aquells que no podien costejar qualsevol peça de marbre empraven aquests papers.

La tècnica consisteix a banyar el paper en una solució de cola d'adragant o cola de drac, sobre la qual s'escampen els colors, prèviament preparats amb fel de bou i esperit de vi.

Les formes que adopta la tinta, tractada per les mans d'un expert en la tècnica del suminagashi, són infinites, úniques, irrepetibles, i s'adapten a les exigències i al comportament de l'aigua, aconseguint figures arrodonides, ovalades, de gota o dentegades, entre d'altres.

Per la seva banda, la mallorquina Sofia Alomar, gran amant de la pintura, ha desenvolupat la tècnica i l'ha traslladada als quadres adoptant-ne un vessant modern. Així, les seves exposicions inclouen un seguit d'obres que recorren totes les gammes i les combinacions de colors i formes.