Un estudi de la Universitat de Deusto a Bilbao revelava dimarts una xifra prou preocupant: els joves espanyols «dediquen poc o gens del seu temps a les arts escèniques, amb l'excepció dels concerts de música». El mateix estudi també afirmava que, de tots els joves enquestats, «el 36'7 per cent creuen que l'oferta d'arts escèniques a la seva localitat (teatre, música, dansa) és insuficient».
A Mallorca, la situació no divergeix gaire de la resta de l'Estat, i el binomi «jove i teatre» sembla que no troba, encara, el seu camí, tot i les propostes que es fan per enganxar els al·lots i les al·lotes a aquest espai i al seu art.
Des del Teatre Princial de Palma, el seu gerent, Joan Arrom, reconeix que «als joves els costa anar al teatre», però també afirma que, en bona part, «és culpa dels pares, que tampoc no hi van i, per tant, els al·lots no tenen una educació teatral com a hàbit». Seguint les pautes de l'estudi bilbaí, Arrom reconeix que els concerts, com és el cas de Fora des Sembrat aquesta mateixa setmana o d'Antònia Font, la que ve, sí que atreuen el públic jove i «si venen al teatre a escoltar música, potser després s'hi enganxen i tornen. Aquesta és la nostra intenció: fer una programació variada i eclèctica per atreure públics nous».
Per la seva banda, les sales de titularitat privada «han de programar unes obres que assegurin la rendibilitat, i per això no poden tenir tan en compte el públic jove, que no té costum d'anar al teatre», assegurà el director de l'Auditòrium de Palma, Marc Ferragut, que atribuí la manca de públic jove a les sales a l'escassa educació escènica a les escoles.
Des del Teatre del Mar, la directora de l'espai, Aina Salom indica, davant d'una manca clara de públic jove a les sales, «que per atreure el jovent s'haurien de dur a terme activitats que relacionin teatre i programa educatiu, com el nostre cicle Teatre i literatura, que du a escena lectures obligatòries als centres escolars».
Una de les propietàries del Teatre del Mar, Pepa Ramon, atribuí part d'aquesta problemàtica «a l'oferta dels teatres, més adreçada a un públic madur». «Els joves també responen segons l'oferta, però és cert que hi ha una manca clara d'espectadors en aquest sector de la població. D'altra banda, l'Escola d'Arts Escèniques té molts d'adolescents» assenyalà Ramon.
