My way. Mai dues paraules han donat una infinitat tan gran de versions, reaccions, imitacions i sensacions. Frank Sinatra la féu popular al 1969 i ara, gairebé 40 anys més tard, és el mallorquí Joan Miquel Oliver l'encarrgat de reinventar-la en la pel·lícula que, sota les sigles d'aquestes cinc lletres, s'estrenarà el proper mes de febrer als cinemes espanyols.
My way és el cinquè llargmetratge del director català Toni Salgot que ha confiat en la excentricitat musical del líder d'Antònia Font per fer-ne la seva banda sonora. «Vaig descobrir la cançó Batiscafo just quan acabava el guió de la pel·lícula i vaig pensar a incloure-la», confessà el director. Però aquesta petita col·laboració de la banda d'Oliver es convertí després d'uns primers contactes amb un banda sonora completa de més de 20 peces i entre les quals hi ha alguns temes d'Antònia Font i dues noves versions del clàssic de Paul Anka, My Way; una interpretada per Jaume Sisa i una altra per Dolo Beltran de Pastora i que Oliver considera «donen un toc més humà al que seria el conjunt de la banda sonora».
Amb paraules de mateix compositor «si hi ha alguna cosa que em doni satisfacció professional és fer coses noves». I és aquesta «inexperiència» d'Oliver en el món de les bandes sonores el que captivà Salgot a l'hora d'encarregar-li la música «el fet que Joan Miquel fos una persona sense 'vicis' ha fet que quedàs una banda sonora molt diferent». Una banda sonora que el mateix director definí com a «minimalista» i en què, tot i que hi és molt present a la pel·lícula, «hi està molt integrada i passa desapercebuda».
La pel·lícula My Way narra la història de Marco (Ariel Casas), un petit narcotraficant que decideix abandonar aquests camins foscos i dur una vida normal al costat de la seva esposa (Silvia Marsó) i la seva filla (Susana Fawaz).És just en aquest mateix moment, que Marco descobreix l'Alzheimer del seu pare (interpretat per Joan Dalmau) i desideix dur-lo a viure amb ells i reiniciar una relació perduda fins al moment. El film, que el mateix director defineix com a «rabiosament contemporani», és un drama intimista i on es fan paleses les relacions humanes entre generacions i la solitud a la qual a vegades ens empeny la societat moderna.
