El conseller d'Interior i Relacions Institucionals de la Generalitat, Joan Saura, anuncià ahir que la futura llei catalana de fosses delimitarà les exhumacions a casos amb «indicis» o «proves documentals» per localitzar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil, exhumacions que, afegí, sufragarà la Generalitat.

Saura manifestà que el seu departament posarà a informació pública aquesta setmana, i fins al 10 de desembre, l'avantprojecte de llei sobre la localització i la identificació de gent desapareguda durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, perquè les entitats, els particulars i les administracions que ho desitgin puguin presentar-hi al·legacions.

L'objectiu és que el Govern català doni el vistiplau al projecte de llei aquest gener i que el Parlment, «per consens», aprovi després de l'estiu la que serà la primera llei d'aquesta naturalesa a l'Estat.

La Generalitat calcula que a Catalunya hi ha 151 fosses, en les quals podrien estar enterrats devers 9.000 desapareguts, majoritàriament soldats anònims afusellats en el darrer tram de la Guerra Civil espanyola.

L'Administració catalana elaborarà un mapa de fosses i un Cens de Persones Desaparegudes, un registre administratiu de caràcter públic que, no obstant això, serà regulat per la Llei de protecció de dades de caràcter personal.

Segons l'avantprojecte. només podran demanar una exhumació les entitats dedicades a la recuperació de la memòria històrica i els familiars directes dels desapareguts, concretament cònjuges o parelles, descendents directes, parents consanguinis o per adopció fins al tercer grau.

Una comissió assessora s'encarregarà d'establir els criteris per recomanar una exhumació, decisió que en darrera instància correspondrà a l'Administració autonòmica.

Segons l'avantprojecte, aquesta comissió serà formada per 14 persones: cinc membres designats per la Generalitat, dos per la Federació de Municipis de Catalunya i per l'Associació Catalana de Municipis, cinc per experts i professionals de prestigio reconegut, i dues més de designats per entitats sense ànim de lucre dedicades a la memòria històrica.

Saura recordà que serà la primera llei d'aquest tipus que es promulgarà a l'Estat, i que la Generalitat «sufragarà el cost de les exhumacions que es decideixin», en un gest amb el qual es vol «resoldre un tema pendent».

Una de les qüestions més delicades que recull l'avantprojecte, és que la Generalitat preveu que en el cas que els terrenys on s'ha d'intervenir siguin de titularitat privada, s'haurà de demanar el consentiment dels seus propietaris, i que si aquest no s'obté la Generalitat «pot autoritzar una ocupació temporal».