El passat dissabte se celebrà a Palma una diada força singular per a molts escriptors del territori lingüístic català. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana complia el 31 d'octubre els trenta anys d'existència, per la qual cosa, a manera de celebració per a una fita tan important, el CaixaFòrum fou l'escenari d'una taula rodona que intentà fer memòria i treure balanç d'aquestes tres dècades de feina en benefici dels conradors de la paraula. Tot seguit, un grup de socis dinàrem plegats per compartir curolles i quimeres en un ambient de germanor i amistat ben plaent.
No tot ha estat un camí de roses, però, i els més veterans recordaven amb un xic de nostàlgia als ulls alguns episodis esdevinguts al llarg dels anys, anècdotes que ja romanen integrades en la memòria col·lectiva de l'associació o bé aquell II Congrés de la Cultura Catalana que fou el preludi del que avui en dia és l'AELC, una entitat que compta amb més de mil socis i que gaudeix d'una sòlida estructura. Segurament no trobaríem un criteri unànime entre tots els socis -ja no en parlem, dels escriptors que no ho són- a l'hora d'arribar a un acord sobre les bondats o els inconvenients d'algunes de les actuacions dutes a terme en tot aquest temps. El que no es pot posar en dubte, emperò, és l'anàlisi i la reflexió constants entorn a la nostra literatura, ja sigui per mitjà de debats, taules rodones, conferències, etc., fet que ha suposat un avanç molt significatiu de l'status quo literari català, a més de diverses millores en les condicions de l'ofici d'escriptor, com ara la possibilitat d'assessoria jurídica i fiscal, la defensa dels drets d'autor -com és possible que encara hi hagi editorials que no facin contracte als escriptors?-, la promoció d'algunes obres i d'alguns autors, la difusió del nostre producte a l'exterior... Ja s'ha recorregut un llarg camí, un camí amb problemes i obstacles sobretot al principi, amb molta gent que s'ha involucrat en aquest projecte, a fi de millorar aspectes d'una part prou significativa de la nostra cultura.
Des dels socis més antics -Antoni Serra, Maria Antònia Oliver, Antònia Vicens...- fins als més joves, passant per tots aquells que han ocupat i ocupen càrrecs en la junta directiva, tots sense excepció, han contribuït a l'enriquiment d'un àmbit cultural que des de les Illes han proporcionat, a la literatura catalana, figures de primera magnitud. Per molts d'anys!
