Quatre Jaumes fermats de la mateixa corda caminen per un viarany ple d'esvorancs. Han passat més de quaranta anyades d'ençà que en Jaume Santandreu de Son Sureda deixà de ser un infant fort i alegre per convertir-se en el Jaume Santandreu que és ara. Capellà, obrer, espatla dels marginats i, sobretot, ploma infal·lible, el 1996 Santandreu volgué obrir la seva particular capsa de trons. Ho féu amb la publicació d'Encís de minyonia, un llibre autobiogràfic en el qual narra la història dels seus primers deu anys de vida pels camps manacorins de Son Sureda. La família, la pagesia i la tendresa són els ingredients principals d'aquesta obra que de cop i volta es veuen estroncats en els dos darrers capítols, quan el protagonista passa a convertir-se en l'amant de Fray Anselmo, un capellà professor seu de La Salle.
Ara, deu anys després d'haver buidat el gavatx dels sentiments amb la publicació d'aquell Encís de minyonia, Jaume Santandreu torna a l'escomesa amb Nacido Hombre, la traducció al castellà de l'obra a càrrec de l'escriptor i llibreter Àlex Volney, i que serà presentat demà capvespre al Casal Balaguer. No fou gens senzill resumir en dues-centes pàgines la vida d'aquell infant. Amb només deu anys, i per espai de dos, Jaume Santandreu es convertí en l'amant del seu professor, un frare que apareix en el llibre amb el sobrenom de Fray Anselmo, ja que Santandreu ha preferit no revelar la seva vertadera identitat. «Actualment aquest home té família, entre ells un dels capellans més importants de la Diòcesi que és nebot seu», explica.
«Durant els dos anys que vaig ser l'amant de Fray Anselmom no em vaig sentir mai violat. L'autèntica violació fou quan al Seminari m'obligaren a denunciar-ho i me'n culpabilitzaren de tal manera que el criminal era jo», explica contundent. «Jo vaig ser un home des que vaig néixer fins als deu anys. L'autèntica violació fou la del Seminari», reafirma. Per a Santandreu els 29 llibres que precedeixen aquesta obra han servit per tenir «cert dret» d'escriure avui aquest. «Per un jurament que m'havia fet fer l'Església, vaig estar de 1946 fins a 1994 sense poder contar-ho». Això és, precisament, el que torna a fer ara amb Nacido Hombre, explicar amb fermesa aquell silenci obligat per part del Seminari, un silenci que capgirà per complet la vida de l'escriptor. «Al Jaume Home, fet d'un bloc de marbre, el ficaren dins una capoladora. Però amb els macolins de Jaume que em deixaren després de sortir del Seminari, he creat un altre Jaume fet de mosaic».
