Un dels pares de la genètica moderna, el premi Nobel i codescobridor de la doble hèlice d'ADN, James D. Watson, ha tornat desencadenar la controvèrsia per unes declaracions al diari The Sunday Times.Watson assegura que les persones de color són menys intel·ligents que les blanques. «Totes les nostres polítiques socials estan basades en el fet que la seva intel·ligència és la mateixa que la nostra, mentre que totes les proves mostren que no és realment així», afirmà el científic nord-americà, de 79 anys.Watson, però, no s'atura aquí, sinó que assegura al diari que «la gent que tracti amb empleats negres sabrà que la igualtat teòrica és irreal a la pràctica». «No hi ha una raó ferma per assegurar que les capacitats intel·lectuals de persones geogràficament separades en la seva evolució haurien d'haver avançat idènticament. Per això, no bastarà el nostre desig d'atribuir capacitats de raciocini iguals, com si fos una herència universal de la humanitat», afegí, durant l'entrevista.

Davant aquestes declaracions, que atribueix als gens, una suposada intel·ligència menor a les persones de raça negra, la comunitat científica i política respongué ahir en bloc. L'exministre laborista Keith Vaz titllà d'«infundada» i «extremadament ofensives» les paraules de Watson. Per la seva banda, el professor de ciències biològiques de l'Open University, Steven Rose, recordà que aquesta no és la primera vegada que el genetista es veu embolicat en aquests tipus de polèiques.I és que James D. Watson ja declarà en altres ocasions que una dona hauria de tenir dret d'avortar si es demostràs que el seu nadó serà homosexual, ja que el gaudi sexual està directament relacionat amb el color de la pell, i que «seria meravellós» modificar genèticament les persones per aconseguir que totes les dones fossin guapes.

Totes aquestes opinions queden reflectides en un llibre que sortirà al carrer la setmana que ve. «Voler considerar un poder igual que la raó com una herència comuna de la humanitat, no basta perquè això sigui així» assegura Watson.La polèmica d'aquestes declaracions recorda la que va crear, el 1990, el llibre The Bell Curve, del politòleg nord-americà, Charles Murrey, que suggerí que les diferències de coeficient intel·lectual eren genètiques.Watson era ahir a Anglaterra per presentar el seu darrer llibre titulat Avoid Boring People: Lessons from a Life in Science (Evita avorrir la gent: lliçons per una vida en la ciència). El seu primer acte de presentació serà una conferència en el Museu de la Ciència, de Londres, i el seus crítics reclamen una resposta ferma als seus controvertits punts de vista des del món científic i de la política.El científic nord-americà obtingué fama internacional quan, treballant a la Universitat de Cambridge (Anglaterra), formà part de l'equip de científics que descobrí l'estructura de l'ADN. Aquest treball li donà el reconeixement del Nobel de medicina i gran pretigi.