M.M.RAYÓ. Palma.
Pere Colom treballa en contacte directe amb la naturalesa i sent, dia rere dia, el seu batec constant. D'ella n'extreu el sentit de divinitat i en fa una religió politeista en la qual l'aire, l'aigua o la terra en són els principals déus. El seu treball com a camperol li permet tocar els arbres amb les mans, i la saba, que corre dins d'aquests, sembla que l'empenyi a trobar els versos que llavors escriurà sobre el paper.
Tot era senzill és el nou llibre que Colom ha publicat. La col·lecció l'Argentera d'Edicions Can Sifre ha recollit trenta-dos poemes del mallorquí i els ha publicat juntament amb les il·lustracions de l'artista alemanya Eyle. La pintora ja havia col·laborat en la darrera obra del poeta, Lluna d'aigua. En el nou poemari, on Colom combina vers lliure i rimat, s'entreveuen els temes centrals de l'obra del poeta. La recerca constant i obsedida «de respostes a preguntes que no tenen resposta» és un dels elements repetitius en els seus poemes. A Tot era senzill, Colom ha volgut expressar, també, la idea que «la senzillesa era el valor imperant a la terra fins que aparegué l'home i ho complicà tot». Un fet, afegeix el poeta, «que per força ha provocat l'aïllament interior de les persones». Colom assegura que un dels objectius de la seva obra «és explicar, amb paraules senzilles, coses molt complicades». El poeta utilitza aquesta senzillesa per crear un espai comú amb el lector, un lloc de trobada on poder intercanviar les confidències més íntimes. En aquest sentit, Pere Colom considera fonamental l'espontaneïtat, ja que creu que aquest tret embolcalla les emocions de veritat. Llorenç Capellà ha prologat el recull de poemes i Colom assegura que «les paraules d'aquest gran escriptor m'han arribat al cor, perquè m'ha demostrat que em coneix més que no em pensava».
Tot era senzill és la desena obra publicada de Colom, de la qual «n'està molt satisfet». Per això mateix, troba que pot ser «un bon regal de desè aniversari», tot i que afegeix que el millor regal que pot tenir un escriptor, «és la permanència en el temps, saber que els teus versos quedaran i que seran llegits per les generacions futures, i que tu, d'alguna manera, no desapareixeràs després de la teva mort».
