Arqueòlegs israelians asseguren haver descobert la pedrera de la qual fa 2.000 anys es van extreure els blocs de pedres amb què es construïren les muralles del temple de Jerusalem, alguns dels quals encara en els fonaments de l'acual mur de les Lamentacions.

«Sempre ens havíem preguntat d'on van extreure les grans pedres d'aquesta titànica obra d'arquitectura, algunes de més de 10 metres de llarg, i fa dos mesos descobrírem aquesta pedrera en una inspecció de rutina», digué l'arqueòleg Yuval Baruj, cap de la Direcció d'Antiguitats al districte de Jerusalem.

Segons explicà, «les restes trobades, com ceràmiques i monedes, testifiquen que aquesta pedrera va ser explotada en l'època del rei Herodes el Gran» qui, en el seu afany per ser acceptat pels jueus, va expandir i va reformar el temple de Jerusalem fins a dimensions sense precedents a la zona entre el 40 aC i el 4 dC.

D'aquest temple, avui en queda únicament el mur de les Lamentacions, el lloc més sagrat pel judaisme, i als seus fonaments, en zones excavades sota el nivell del terra, encara poden veure's els immensos blocs de pedra.

«La pedrera, de mitja hectàrea, també ha deixat en descobert les tècniques d'extracció de pedres que s'empraven per aquella època. «Primer â"diu l'arqueòleg Ehud Nesherâ" diversos obrers excavaven una canaleta o rasa de fins a trenta centímetres d'ample per un metre i trenta d'alt, i després desconnectaven el bloc mitjançant precisos cops amb quatre o cinc cisells arran del terra».

Un d'aquests cisells de ferro, de més de quatre quilos de pes, ha estat trobat pels arqueòlegs a la fissura entre dues pedres.
Aquests cisells, d'uns deu centímetres de llarg, generaven, en ser colpejats, una força equivalent a unes cinc tones, la qual cosa feia que la base del bloc es trencàs.