Homes a la dreta, dones a l'esquerra. Els alts darrere, els baixos a davant. Els músics al centre, els nins a dalt. Organitzar un concert amb més de 150 participants no és fàcil, però quan s'aconsegueix apareix l'art i la màgia de la música en tota la seva pompositat. José María Moreno té aquesta tasca a l'hora de preparar Carmina Burana de Carl Orff, que es podrà sentir demà vespre a Pollença i dissabte al Conservatori de Palma. Per ell, el secret rau a «tenir les idees molt clares» i «una organització gairebé suïssa», va dir el director en referència al Cor de l'òpera de Basilea, convidat per a aquest concert i que serà reforçat per l'orfeó l'Harpa d'Inca, l'Escolania Vermells de la Seu i l'Orfeó d'Alaró.
Ahir, tots els músics es van trobar a l'auditiori del Conservatori per fer un assaig general d'aquesta obra, que ja comença a ser un clàssic en la tardor illenca. Era el primer, i únic, assaig que feien tots els músics conjuntament, no debades el director es fixava en tots els detalls a l'hora de corregir-los.Aquesta versió de Carmina Burana consta de dos pianos, percussió, cor i solistes. Per Moreno, «els dos pianos hi juguen un paper molt important», tot i que en una obra com aquesta «el protagonista és sempre la percussió». Una secció de percussió ben completa i que és formada per timbals, bombo, xilòfons, campanologo, gong i una col·lecció de petites percussions com ara castanyoles, triangle o pandaretes.
Pel que fa a la part de solistes, l'obra compta amb la soprano Fanny Marí, el tenor José María Sánchez i el baríton Rodrigo Àlvarez.Carmina Burana és una col·lecció de cants dels segles XII i XIII. Escrits i cantats en llatí i amb algunes parts en francès o alemany, s'hi fa una crítica a la societat i al poder i un elogi als plaers terrenals i a l'amor carnal. L'any 1937, Carl Orff en féu la versió musical que coneixem ara. De llavors ençà Carmina Burana s'ha representat arreu del món mostrant sempre la seva gran sumptuositat, provinent sobretot de la seva generosa presència percussionista.
