ANDREU MIR. Palma.
Després d'uns decennis de decadència, pareix que la «Palma antiga» rebrota. Barriades emblemàtiques com la Calatrava o el Jonquet han baratat radicalment la seva imatge durant aquests darrers anys. No de bades, en aquest procés de mutació, la reconversió i la rehabilitació arquitectònica van de la mà amb mesures de dinamització social i cultural. És precisament en aquest context, on se situa el naixement de l'Escola d'Oficis Artesans en el barri ciutadà de la Gerreria, ara fa poc més d'un lustre.
Les necessitats estructurals que formaren part del paisatge d'aquest indret de Ciutat, durant part del segle XX, varen ser el punt de partida de les iniciatives engegades per l'Administració a les darreries de la dècada dels noranta. Concretament, l'origen de l'Escola va molt lligat al Pla Especial de Reforma Interior (PERI) projectat pels barris de la Calatrava, la Gerreria i el Temple i, també, al programa comunitari Urban, el qual va significar una important injecció econòmica per a la reorganització de la Gerreria. D'aquesta manera, l'any 2001 es va posar a caminar un projecte avantguardista, el qual intentava arribar a diverses branques com ara la cultura, la formació o la integració social. «La idea original del projecte apuntava cap a quatre fronts: suposar una alternativa suggerent en el mosaic formatiu contemporani, incentivar i fomentar els oficis artesans, contribuir de manera activa a l'empenta del barri dins la ciutat i, finalment, intentar donar un valor a tot allò que és artesà» afirma Ana Laiglesia, coordinadora de l'Escola. Precisament, aquest tarannà de multifuncionalitat ha ajudat activament a consolidar la iniciativa de l'Escola durant aquests darrers sis anys, ja que s'ha aconseguit atreure un ventall ampli de demandants.
El perfil dels alumnes sol·licitants no és prou nítid. Primerament, part dels assistents a aquests tallers d'artesania provenen del Soib, els quals aprofiten els cursos gratuïts organitzats conjuntament per l'Imfof. Llavors, aquests cursos "la durada dels quals s'eixampla fins a les 300 hores, en algunes ocasions" s'ofereixen majoritàriament a població jove aturada que cerca en l'aprenentatge d'un ofici un futur profitós. Endemés, a l'Escola d'Oficis de la Gerreria també hi ha molts artesans que troben en aquests cursos una excel·lent oportunitat per llimar i polir aquelles tècniques i enginys que utilitzen dia rere dia.
L'oferta dirigida a aquests mestres combina els cursos amb sessions monogràfiques destinades a treballar aspectes d'índole més precisa. El vessant social del projecte s'evidencia, entre d'altres accions, amb l'acolliment permanent de persones amb dificultats diverses als seus cursos. En aquest sentit, es presenta una ferma alternativa d'integració per a aquests contingents que se senten atrets per activitats creatives com ara la ceràmica. Finalment, hi ha un segment gens despreciable d'alumnes que un cop acabada la jornada laboral, se senten atrets per aquest tipus d'activitats lúdiques. Parlam, per tant, de professionals de procedència diversa els quals aboquen el seu temps d'oci a aquests tallers.
El mosaic de possibilitats que posa a damunt la taula aquest centre és relativament ample. En concret, els cursos començats a partir del mes de setembre s'orienten cap a sis direccions: la restauració de mobles, el treball de la ceràmica, el disseny i la fabricació de joies, l'enquadernació de paper, la costura i, finalment, els cursos de teixit. 'èxit dels tallers no és del tot equitatiu. De fet, les opcions més reclamades per la gent són les de joieria i restauració de mobles i, justament al costat invers, s'hi situen els tallers d'enquadernació que tenen un nombre menor de demandants.
Els cursos planificats "actualment n'hi ha programats prop de vint-i-cinc" estan dissenyats per un nombre relativament reduït de participants. Segons diu Joan Antoni Darder, cap d'àrea de formació de l'Institut Municipal de Formació Ocupacional i Feina, «a l'Escola d'Oficis Artesans disposam d'aules, on hi assisteixen un nombre mínim de cinc alumnes i un màxim de deu». 'questa manera, la línia marcada per aquest organisme tendeix clarament a prioritzar la qualitat i a crear grups amb pocs integrants, els quals poden gaudir d'una major atenció per part dels artesans docents. Tal vegada, aquesta sòlida aposta pels grups reduïts "unida a la varietat de materials i instruments emprats pels assistents" diferencia amb major transparència aquests serveis d'aquells que s'ofereixen en els centres culturals. Malgrat això, la competència exercida per part d'alguns d'aquests centres limítrofs quant a tallers específics, com ara la ceràmica o la restauració de mobles, és prou clara i evident.
Des de fa uns anys, la cultura artesana ha tornat a entrar a casa nostra; la proliferació de fires medievals, de mercadets o d'exposicions arreu dels pobles i ciutats de les Illes Balears així ho constaten. Aquest pot ser un excel·lent punt de sortida alhora de planificar els anys venidors del projecte. En qualsevol cas, el futur de l'Escola passa per consolidar els fonaments existents a hores d'ara. Tal vegada, no interessa tant el fet de construir un «macrocentre» artesanal per a Ciutat com l'opció de confirmar la tradició a dins el barri i, en efecte, a la ciutat.
La projecció cap a l'exterior, el compromís social i l'empenta d'aquestes activitats artesanals en perill d'extinsió de ben segur marcaran el camí d'aquesta iniciativa.
