Diversitat d'opinions envers els Premis Ciutat de Palma. El món literari es pronuncià ahir de manera diferent envers la proposta del segon tinent de batle, Eberhard Grosske, d'incloure el bilingüisme en un premi Ciutat de Palma, en aquest cas el de crítica literària. Malgrat que la gran majoria no veu malament la creació d'un premi de crítica literària, tots esperen «saber-ne més detalls». L'exconseller d'Educació i Cultura Damià Pons afirmà que «li havia sorprés la proposta» però trobava que seria «millor si en comptes de ser crítica literària, es tractàs d'un premi dirigit a estudis literaris i filològics» ja que aquest és un gènere «massa oblidat tot sovint», opinió en la qual també coincidia l'escriptora Antònia Vicens. Per la seva banda, Gabriel de la ST Sampol suggeria que «els premis s'atorgassin a obres ja publicades».

El tema que ha centrat part de les crítiques ha estat però el caràcter bilingüe del premi. En això, Pons, Sampol i Vicens coincidien en el fet que s'hauria de prioritzar la llengua catalana. En concret, l'escriptora afirmava «que no fa cap falta que sigui bilingüe» ja que podria ser «sols en català perfectament». Vicens i Pons es demanaven «si es fa en català i castellà, perquè no ampliar-lo a altres llengües com l'anglès, l'alemany, l'italià...?». En el mateix sentit, Sampol insinuava «si algú ha fet un estudi sobre Shakespeare en llengua anglesa, per què no hauria de poder presentar-se als premis Ciutat de Palma?».

Per la seva banda, l'escriptor Àlex Volney manifestà certa indiferència al fet que el premi es faci en castellà perquè «respect moltíssim els companys que escriuen en castellà i crec que també tenen dret a poder participar dels guardons». Encara que afegí que «estic més a favor que es faci tot en català» i que si no fos així «caldria donar més importància al premi en català. Hauria de ser més rellevant el de català que el de castellà, perquè és la nostra llengua». Vicens afegí, en la mateixa, línia, que és necessari «donar més importància a la nostra llengua i a la nostra cultura en aquest tipus de premis, i aquestes són les catalanes». Fins i tot demanava als polítics «que no en facin d'això material per a la polèmica. Ara ja s'havia decidit que fos tot en català i ho tornen a canviar, ja ho podrien haver deixat com estava». També contundent es manifestà Gabriel Florit qui assegurà que tornar al bilingüisme és «una solemne collonada. És una davallada de calçons davant els imperialistes de tota la vida», digué.

Amb to també irònic es manifestà Gabriel Janer Manila qui assegurà que tot això «fa riure». Janer veu bé que es creï un guardó de crítica literària encara que avançà que «incloure el castellà és una bufetada al departament de Català de la UIB que s'ha esforçat perquè es facin estudis literaris». «Tot això després d'anys de reivindicació per part dels escriptors perquè sols fossin en català», afegí.El vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Miquel Bezares, digué que primer cal conèixer la proposta concreta, ja que «per ara no han estan convocats» i així mateix, afegí que l'AELC mantindrà l'opinió que manifestà ja fa temps, que «han de ser en català i prou». També Maria Antònia Oliver es mostrà partidari d'esperar més informació.