C.DOMÈNEC. Barcelona.
La companyia Ballet Flamenc Sara Baras estrenà diumenge Carmen al Gran Teatre del Liceu. Es tracta d'una versió inèdita i lliure de la coreògrafa i ballarina gaditana amb música del mallorquí Joan Valent. L'estrena mundial de Sara Baras va revelar un muntatge que pondera per sobre de tot el ball. L'argument, de la novel·la escrita per Prosper Mérimée el 1846, es pondera a la baixa en favor de la dansa. El paper del Senyor José, interpretat per Luís Ortega, sembla igualar-se en importància al del torero, ballat per José Serrano, a diferència d'altres versions, com la de Georges Bizet o la Carmen de Antonio Gades. «Tots som Carmen», reivindicava Baras dies abans, i donava a entendre que la seva era una versió contemporània. El talent de la ballarina brillà en cada intervenció.
La trama va començar amb l'escenari en penombra i una successió de portes que s'obrien i tancaven al compàs d'un taloneig en grup. La paret s'acabà aixecant com si fos un teló i l'espectador descobria les cames, fins a l'altura del genoll, de tots els ballarins, vestits de rigorós negre i sabates vermelles. El rugir del tablao ressonava a cada racó del Liceu. La llum semblava ballar com si fos un altre personatge. Així, Baras declarà les seves intencions, fins que ella mateixa apareixia i, a poc a poc, es menjà l'escenari. Al final de cada un dels 16 temps d'aquesta Carmen, dividida en tres actes, semblava que no hi havia força per més, perquè el malbaratament físic i estètic de Baras, els ballarins i els músics flamencs que l'acompanyaven era extrem. Llavors apareixia l'agradable sorpresa de la música de Joan Valent, que ho encarrilava tot de nou i oferia un refugi espiritual a les sensacions ballades. Cada intervenció de Valent, que dirigí l'Orquestra de l'Acadèmia del Gran Teatre de Liceu, semblà domar la bèstia, que també era la bella i ballarina, i tornar a la cleda simfònica.
