Quan antigament s'havia de construir una església o una casa, un cercador d'aigua era qui s'encarregava de cercar el lloc més adequat per alçar el nou habitatge o lloc sagrat. Juan Sáez Macías, amb un pèndul i unes varetes, o només amb les mans, és capaç de trobar els camps electromagnètics que flueixen a l'entorn: és un saurí.
L'art saurí està basat en la idea que cada espai, habitatge o lloc sagrat té una constitució energètica sorgida de la interacció de les forces de la terra i de l'aigua. El lloc on vivim, els seus colors i la posició dels mobles influeix en l'estat d'ànim i la salut. I tothom pot ser saurí.
«És una facultat humana innata», diu Sáez. Només ha d'obrir les portes de la seva consciència i la seva energia. «Quan naixem, tenim la finestra de la percepció totalment oberta i som capaços de trobar espais de benestar», diu. Aquesta percepció, però, es va atrofiant progressivament, producte d'una societat on tot ho fan les màquines.
El saurí no és una ciència, però tampoc misticisme. Es tracta d'aconseguir que les persones es trobin amb l'animal que són. Que connectin amb la naturalesa enmig de la qual viuen. És un camí per trobar la felicitat i ser conscient de la pròpia presència en un entorn còsmic i terrenal que és un continu fluxe d'energies que interaccionen i que ens ajuden a aprendre a mirar sense obrir els ulls.
