Valent i Baras presenten 'Carmen' per encetar la temporada al Liceu

El músic i la coreògrafa donaren a conèixer ahir el seu espectacle

Carles DomènecBarcelona01/09/07 0:00

El compositor Joan Valent estrenarà diumenge l'òpera Carmen, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, juntament amb la companyia de ballet flamenc de Sara Baras. L'obra es representarà fins al 8 de setembre i després començarà una gira de tres anys per París i diverses ciutats espanyoles. A l'espectacle, hi intervindran l'orquestra de l'Acadèmia del Liceu i vuit músics flamencs.El procés de producció de l'obra es va iniciar el passat mes de febrer. Baras, coreògrafa i ballarina, va explicar a Joan Valent el muntatge i aquest va proposar una sèrie de temes que «sempre es van acceptar», va apuntar el músic. «Sara em va explicar el tipus de música que volia i jo la vaig adequar a les seves necessitats i ritmes».

«Es tracta d'una partitura molt pensada per al ballet», va dir el mallorquí, mentre explicava que «hem agafat tres temes, que són referents de la partitura de Bizet, i desenvolupam una partitura nova, més vinculada al flamenc». Prosper Mérimée va escriure la novel·la Carmen l'any 1846 i 29 anys més tard fou adaptada a l'òpera per Georges Bizet. «Hem conservat les referències de Bizet a Carmen, però m'he sentit més influït per músics com Falla o Magraners», va matisar Valent. Entre els músics col·laboradors en l'espectacle, destaca Paco de Lucía.Per la ballarina gaditana, «es tracta d'una Carmen molt sòbria i dolça, inspirada en el sentiment, i que marca el seu propi destí».

Baras va expressar «la por de no voler assemblar-me a cap altra Carmen que hagi vist abans». La coreògrafa va revelar que finalment ha estat «valenta amb la coreografia i no he adaptat cap dels espectacles fets anteriorment a aquest».Valent i Baras van assegurar en la presentació de l'obra que el Liceu de Barcelona magnifica els sentiments propis d'una estrena. En aquest sentit, la ballarina explicava «ahir, en Joan i jo ens vàrem seure amb el teatre completament buit i tremolàvem. Es tracta d'un escenari màgic, i el tremolor és tant per la por com per la il·lusió i, sobretot, per les ganes de demostrar que el flamenc ha d'estar a l'altura que li pertoca».