Una seixantena de persones acudiren ahir a la visita comentada que l'arqueòleg de l'equip tècnic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Albert Forés, va oferir en el conjunt talaiòtic de Son Fornés, a Montuïri. El públic, de totes les edats, va escoltar atentament les explicacions sobre el tipus de vida dels homes talaiòtics i romans, com les que feien referència a les tasques d'excavació i de restauració del monument. A les 11 del matí ja hi havia mig centenar de persones que esperaven. Alguns montuïrers ja coneixien perfectament el jaciment, però també hi havia gent que hi acudia per primera vegada per escoltar el discurs d'un entès.

Les primeres excavacions que es feren a Son Fornés daten del 1975, «des de llavors hem pogut identificar els diferents períodes d'ocupació del poblat, des del període talaiòtic fins a l'actualitat», va explicar Forés. La visita començà davant el talaiot més gran del jaciment, que també és el més gran de Mallorca. «Per què servia tot això?», va demanar una jove assistent mirant el caramull de pedres immenses que és el talaiot. «Segons el que hem excavat, sembla que en aquest talaiot se sacrificaven i esquarteraven els animals; i l'altre, el més petit, era un santuari i un centre de reunió», va aclarir Forés, qui afegí que «no s'hi enterrava ningú ni hi vivien els caps de la tribu». Els assistents veieren les habitacions que es troben entre els diferents talaiots i comprovaren que els dipòsits d'aigua, els bancs, les sitges, les llars de foc i els rebosts que utilitzaren els prehistòrics no són tan diferents dels nostres. Tota una revelació per als que es pensaven que els constructors dels talaiots, uns edificis que han durat més de 3.000 anys, eren uns salvatges sense recursos. La visita continuà cap al tercer talaiot, les murades i les pedreres des d'on s'obtingueren les pedres per bastir les diferents construccions. La visita acabà a les cases de Son Fornés, que segons Forés, «en el futur acolliran un museu, un laboratori i un centre d'investigació arqueològics».