Els dibuixos d'Ivan Montaña són grossos, plens i en moviment. Fragile, la mostra que es pot veure fins al 31 de juliol al Centre Cultural de la Misericòrdia, expressa la importància de viure la vida com una festa i recorda el carpe diem del París bohemi de principi de segle XX, i dels feliços anys vint americans. Però no és nostàlgia d'un temps perdut. És la vida, representada en forma de cossos grassos i exuberants que, damunt bicicletes i motorets, caminen endavant.
Amb les ulleres de pasta del dissenyador gràfic que també és i amb vocació de nòmada per naturalesa, aquest tarragoní que viu a Mallorca des de fa 6 anys, ha efectuat diverses parades en el seu viatge. Els carrers de Londres, París o Brooklyn apareixen a la seva obra: «M'agrada el carrer, perquè és allà on passen les coses de veritat». La propera parada per a Montaña serà una exposició a París, la ciutat fetitxe de tot artista amant de la bohèmia, com ell. Ara per ara, però, viu i treballa a Mallorca. Segons ell, el panorama cultural de l'Illa està més animat que mai: «Quan vaig arribar a Mallorca, hi vaig notar un toc de provincianisme en la manera de fer les coses, però sis anys després tot ha canviat». Amb els seus quadres i amb la seva manera de pensar, Montaña reivindica el moviment cap endavant, sense mirar enrere, en la vida en general i també en l'art: «Ja basta de cabretes i molins, de dedicar-nos als souvenirs d'art, és l'hora de moure's i fer coses noves, d'apostar per allò contemporani».
«Vull transmetre l'evasió de viure volant». De tant en tant, però, també s'ha de tocar de peus a terra. En els quadres que es poden veure a la Misericòrdia, sovint hi apareixen diaris. Els homes, grassos i amb capell llegeixen els papers que els fan topar amb la realitat. Les escenes costumistes d'un dilluns dematí "Monday Morning", o fins i tot la manifestació de l'u de maig, on un treballador llegeix, ben obert, el Diari de Balears, mostren com la llibertat, lleugera i feliç, es confronta amb la feixuga realitat.
Els quadres de Fragile són fets de cartó reciclat. El dibuix es mescla llavors amb els retalls de paper de diari enganxats i amb les gotes de pintura espargides. Tot l'espai queda ocupat pel dibuix de grans traços i corbes combinat amb les inscripcions de les capses de cartó. Una gelera, una moto Yamaha o qualsevol altre objecte ocupava abans el que ara penja de les parets blanques de la Misericòrdia. El cartó reciclat dels contenidors de devora ca seva és el material que, en reutilitzar-se, mostra una manera de concebre l'art com a reflex de la vida en moviment. «M'agrada viure», confessa.
