C.DOMÈNEC. Barcelona.
Els 1.700 volums de la biblioteca personal del pintor Joan Miró (Barcelona 1893 Palma, 1983), que fins ara es trobaven a Palma, ja són a la Fundació Miró de Barcelona. El mes de setembre es realitzarà la presentació oficial de la incorporació al museu de la muntanya de Montjuïc. El dipòsit s'ubicarà en el fons documental de la Fundació i «així es facilitarà el treball als estudiosos, que podran consultar els volums i els dibuixos», aclarí Ingrid Fontanet, responsable de la biblioteca de la Fundació Miró. «La biblioteca personal de Joan Miró inclou literatura espanyola, clàssica, francesa, catalana, llibres d'art, cultura primitiva i art popular», va explicar Fontanet. El 1920, Joan Miró va viatjar a París per primera vegada i va conèixer els artistes surrealistes, «amb qui va mantenir una amistat» que va durar tota la vida.
Així les coses, «la biblioteca reflecteix que Miró tenia molt en compte l'opinió d'escriptors com André Breton al Manifest surrealista», apuntà Ingrid Fontanet.
La responsable també afegeix que gran part dels llibres estan dedicats pels seus autors, com Louis Aragon, i per això «hi ha alguns volums amb comentaris i dibuixos de Miró sobre els seus pròxims projectes». Aquests dibuixos, inspirats en la lectura dels texts, varen ser en ocasions l'origen d'algunes de les seves obres.
Entre els autors destacats de la col·lecció figuren místics com San Juan de la Cruz, poemes de Francisco de Quevedo, Luis de Góngora i Gustavo Adolfo Bécquer, a més de texts de Guillaume de Apolinaire, Paul Éluard, Homer i Virgili.
Els 1.700 volums completaran, a través de la voluntat dels hereus del pintor, una sèrie de catàlegs d'exposicions, llibres de bibliòfil i revistes d'art que Joan Miró va donar a la Fundació el 1975, quan aquesta es va inaugurar. El museu prepara la publicació a final d'any d'un epistolari, probablement editat en dos toms i d'unes 1.000 pàgines, amb la recopilació de totes les cartes del pintor als seus amics catalans.
Es tracta, doncs, d'un projecte, amb la col·laboració de la Fundació Lluís Carulla, que va iniciar l'advocat i promotor cultural Josep Ainaud de Lasarte i que havia quedat aturat.
