Il·lusionada i amb esperit explorador. Nanda Ramon arriba a Cort amb el casc de la moto a la mà, preparada per afrontar qualsevol repte. Dilluns, Aina Calvo formalitzà el seu nomenament com a reponsable de Cultura, una regidoria que a partir d'ara inclourà també Normalització Lingüística i Patrimoni.

"Sou la veu nacionalista de Cort. És per això que us han atribuït Cultura? Per què sempre aquesta associació?
"Des del nacionalisme es pot gestionar qualsevol àrea de país, encara que és veritat que batallam molt per tenir les àrees de Cultura i les que estan lligades a la identitat. Creim que hi podem aportar un plus extra.

"Després de setze anys de govern conservador, hi haurà una reestructuració total de la vostra àrea? 
"Hi ha d'haver un gran canvi, s'ha de notar. Això no vol dir que sigui tant una qüestió de reestructuracions com d'un impuls decidit. Cal un canvi de motivació, d'interès i de valorar l'àrea de cultura com a eix fonamental del govern municipal. Hi haurà un gran canvi des de dos vessants: impulsar tota la feina que ja es feia des de Cort, com també la que s'estava fent a fora i que mereix un suport institucional.

"Això vol dir més implicació de la societat civil o gestionar els espais que ocupen ara algunes associacions?
"És un tema delicat, no s'ha de desmantellar la societat civil. Nosaltres ens hem proposat fer feina en dos paràmetres: la planificació i la participació. La política no ha de ser un seguit d'ocurrències, sinó que ha de respondre a un projecte, i això s'ha de fer des de la participació. Hi ha diversos objectius en aquest sentit, objectius territorials per mitjà dels quals cada barriada tengui presència cultural. L'altre vessant és el sectorial, en el qual s'ha de fer un gran esforç en programació. Tenim cobert més o menys el repte de les infraestructures culturals, però el gran repte és la programació, i la coherència d'aquesta.

"Dins aquests paràmetres, quines seran les vostres primeres prioritats? 
"Hi ha un problema obvi, el problema del pressupost, ja que després d'unes eleccions les arques municipals estan eixutes. Així mateix, en principi, per acomplir l'objectiu de planificació i participació volem posar en marxa un Congrés Municipal de Cultura, del qual hauria de sortir un seguit de propostes participades que acabarien desembocant en el Consell Municipal de Cultura, que seria l'organisme estable format per representants de tots els agents culturals. Quant a la gestió directa, aquest mateix juliol volem crear una comissió mixta de Cultura i Participació encarregada de dissenyar les festes de Ciutat, començant per Sant Bernat, que és per agost.

"La vostra regidoria inclou Patrimoni. Quines hi són les necessitats més urgents? 
"L'àrea de gestió és molt petita, volem que es vetli per la conservació del patrimoni i que es dugui molt escrupolosament. S'han de revisar un seguit d'iniciatives ja creades però que necessiten un impuls. Aquest és el cas de la Comissió del Centre Històric, la Carta arqueològica de risc, el Catàleg del Pla General... tot això s'ha de posar al dia i s'ha de revitalitzar. A més, Cort també té la funció de vetlar pel seu patrimoni, com el castell de Bellver, per al qual s'ha d'elaborar en un termini de tres anys un pla de conservació i usos.

"Tornarem a veure la polèmica llentilla a Bellver? 
"Tot i que a mi m'hi agrada, no a aquest preu. El seu muntatge és molt car, dos milions de pessetes i, a més, el castell no té aquesta fesomia i també s'hi ha de tenir en compte la qüestió patrimonial.

"Quant a política lingüística, el català serà als carrers de Palma per iniciativa de Cort? 
"En arribar a Cort, he tingut la sensació d'haver arribat a un Ajuntament de fa vint anys, on no es feia política lingüística, sols s'hi feia assessorament i correcció. Encara que no m'agrada el terme, Ciutat és una zona considerada d'emergència lingüística. L'objectiu ara és posar en marxa un servei de política lingüística municipal que ha de desenvolupar un pla de normalització lingüística. Són necessaris centres d'autoaprenentatge, casals per a joves, colònies, agents lingüístics, promoure les retolacions, etc.

"I en relació amb la toponímia, les barriades tornaran a tenir la nomenclatura original i els carrers seran normalitzats?
"La toponímia de Palma s'inclourà ara dins Cultura. Fins ara hi havia el departament de Població. Serà Cultura qui proposarà els noms, i un dels criteris serà la toponímia tradicional. Un altre vessant és la memòria històrica: els noms de carrers i places com la del Teniente Coronel Franco s'han de canviar.

"I dins el Pla de normalització, els premis Ciutat de Palma tornaran a ser únicament en català? 
"No hi ha d'haver problemes en aquesta qüestió. Des de l'any 1977, els premis Ciutat de Palma eren en català i crec que va ser un error no justificable fer aquesta passa enrere innecessària. El compromís del govern nou és canviar-ho i, a més, entenc que aquesta ha de ser una decisió de principi de legislatura, s'ha de fer tot d'una.

"El Casal Balaguer ha estat polèmic durant la darrera legislatura. El tema no està resolt. Com ho pensau afrontar?
"Hi seguirem la línia ja iniciada per Cort i ens personarem en el plet civil que ens ha imposat el Cercle de Belles Arts. El Casal és una donació condicionada i a partir dels 30 anys ja pot revertir en un ús públic i, per tant, la condició ja està saldada. És un edifici emblemàtic, que Cort no hi pugui tenir accés no sembla lògic i cal resoldre-ho. Continuarem aquests plets, encara que intentarem arribar primer a una solució, millor per la via de l'acord i, si no, per altres mecanismes.

"Fareu part de la gestió del Museu del Baluard o del Museu Pilar i Joan Miró. Hi haurà canvis? 
"Cal potenciar potenciar aquest centres, impulsar-los i donar-los suport. Amb transparència, com en qualsevol de les altres àrees.
"Vint-i-una biblioteques a Palma i pocs recursos, com s'afronta?
"La xarxa de biblioteques està molt desatesa. Hi ha 21 biblioteques, una xifra que ha crescut molt en pocs anys, mentre que les xifres de lectors davallen en picat. S'ha d'intentar canviar aquesta inèrcia. Palma necessita una biblioteca central que cobreixi les necessitats reals. Necessitam un mapa de lectura, i planificar com estructurar les existents.