L'artista Glòria Mas omple l'Aljub d'Es Baluard amb la seva reflexió crítica sobre l'actualitat

La instal·lació, en la qual ha utilitzat projeccions, sons i llàgrimes de vidre, s'inaugura avui vespre

M.LoshuertosPalma29/06/07 0:00

Aporia és aquí «el terme que designa l'absència d'horitzó i, tal com l'entenien els filòsofs grecs, per donar nom a aquells problemes que presenten una dificultat insalvable des d'un sentit lògic, allò que comportaria una situació contradictòria que, en definitiva, és sobre el que l'autora vol posar l'accent». Amb aquestes paraules inicia la crítica d'art Rosa Queralt el text recollit en un catàleg sobre la instal·lació que ha creat l'artista Glòria Mas per a la sala de l'Aljub de Es Baluard, que s'inaugura avui a les 20.00 hores. Durant tot el dia, el museu mantindrà les portes obertes amb motiu de la festivitat de Sant Pere.

L'artista, nascuda a Palma, ha recuperat en la seva proposta la funció original de l'aljub com a «contenidor o recipient d'elements». «L'aljub és com un aparell digestiu en què les llàgrimes són secrecions i l'aigua de la mar és un element esperançador i purificador», explicà l'artista, que ha concebut Aporia com una proposta crítica que «convida a la reflexió». En aquest muntatge, hi conviuen projeccions d'imatges preses amb mòbils robades de la xarxa que parlen «des de l'11 S fins als nostres dies sobre els conflictes bèl·lics, el medi ambient, o la degradació de la dona». Totes aquestes propostes «conflueixen en el dolor dels hereus d'aquest món, que són els infants», argumentà Mas, que se serveix també de sons suggeridors per completar l'obra: «He imaginat el so de l'aigua quan s'omple un aljub i he fet que s'assembli al d'una metralleta» amb l'objectiu que el públic «desperti» de la seva letargia.

Sons i imatges, mai clarament manifestes, dialoguen dins la sala amb les 255 llàgrimes de vidre transparent que ocupen el centre de la instal·lació i que, en paraules de la mateixa artista, serveixen per «vetlar, desenfocar i amagar» la realitat i alhora, «accentuar la ficció», comentà Queralt. En aquest sentit, destacà que la transparència «és una qualitat molt estudiada per l'artista», que parteix del vidre, treballat artesanalment, com una manera de «mantenir el contacte amb la natura».