Conta la tradició que, des de fa més d'un segle, la matinada d'un 24 de juny, just en el moment en què despuntava l'alba, la màgia impregnava Manacor. Es Vimer, l'arbre centenari de la possessió de s'Hort des Correu de Manacor, descobria les seves propietats curatives per sanar els nins o les nines menors de dotze anys que patien de trencadura.
Fa més d'un segle que la família Sureda obre les portes de ca seva a tots aquells que hi vulguin creure. «S'ha de tenir fe i creure en les qualitats curatives des Vimer la matinada de Sant Joan», comentava Sebastiana Sureda, una de les hereves de la tradició i que ahir s'encarregà de passar els infants per l'arbre.
De matinada es tornaven a complir-se un any més el ritus i la tradició. Fins a vint-i-tres nins i nines arribats de tota l'Illa eren passats nus entre el tall transversal de les branques del vimer i se'ls fregava la zona herniada amb la saba de l'arbre, just en el moment que sortia el Sol, concretament a les 6.21 hores.
Però el ritual començava hores abans a s'Hort des Correu, devers les quatre i mitja de la matinada, quan la família Sureda començava a preparar i a tallar per la meitat els brots nous dels dos vimers fins a arribar a trenta. Tot en un ambient silenciós i misteriós, entre l'olor de les plantes aromàtiques que envolten la finca de s'Hort des Correu.
Alguns dels infants arribaven adormits, altres, totalment desperts i il·lusionats de visitar un arbre màgic. També hi hagué moments de plors, quan els menuts es regiraven davant una cosa tan desconeguda.
Sempre s'assigna a cada infant trencat un número i unes cintes de colors, les quals es fermen posteriorment a les branques per les quals hagi passat l'infant, perquè es pugui seguir després la seva evolució. Els pares agafen una cinta de ràfia amb la qual fermen la branca. Posteriorment se segella amb fang per possibilitar que se saldin.
Passats quaranta dies, si la branca torna a treure fulles, és senyal que el ritu ha tingut èxit i que el nin haurà quedat curat.
Aquest és un dels secrets més fascinants de la nit de Sant Joan.
