El poeta i narrador Miquel Bauçà (Felanitx 1940, Barcelona 2005) va deixar escrites abans de la seva mort dues obres mai publicades. La primera d'elles, Rudiments de Saviesa va ser publicada per Empúries poc mesos després de la seva mort, l'editorial amb la qual el felanitxer treballà sempre. Ara, trascorreguts dos anys de la seva desaparició, la mateixa editorial té previst treure a la llum a finals d'aquest mes Certituds immediates, la segona obra del llegat pòstum del poeta. El text, del qual es trobà una única versió de l'octubre de 2004, ha estat corregit pel poeta català Enric Casasses i segueix el solc que Bauçà inicià anys enrere amb El canvi, on començà a escriure amb heptasíl·labs. La feina de Casasses, segons explicà a Diari de Balears s'ha centrat principalment en la «correcció del text». «No he tocat pràcticament res. Alguns versos queden coixos de mètrica però els he deixat així», puntualitzà Casasses.

En la seva opinió, que també coincideix amb la del professor de la UIB Antoni Artigues, Certituds immediates té un discurs «molt coherent amb les seves darreres obres». Tant és així, que per Artigues és «una continuació del seu gran llibre constituït per cinc volums:El canvi, Els estats de connivència, Els somnis, Rudiments de saviesa i Certituds immediates». El tema central del poemari és de manera sintètica «la crítica de la moral o del comportament gregari de la gent i l'observació del canvi de la societat agrària a l'actual», considera Artigues. En aquest sentit, Casasses apunta que Bauçà defensa «seguir les ordres del seu cervell, significant els perjudicis de seguir el ramat». Altres qüestions com ara «el sexe o el sentit de l'humor» reapareixen a l'obra de la qual Casasses en destaca la «imaginació desbridada» de Bauçà. «Ell és una veu i una forma nova en el panorama literari d'arreu del món», apunta. Per Casasses Certituds immediates mostra també amb detall el «món personal» de Bauçà, que utilitza un estil «prosaic alhora que poètic», en part aconseguit per l'ús dels versos de set síl·labes on Bauçà es trobava «còmode» perquè es «el vers més popular», en opinió d'Artigues.