Daniel Higiénico torna aquest cap de setmana a la ciutat que el va veure néixer com a músic. Ho farà amb un concert doble al Teatre del Mar, divendres i dissabte, a partir de les 22.00 h, per presentar el seu darrer disc, La rebelión de los niños con problemas emocionales.

-És curiós aquest títol. D'on ve?
-Feia molts d'anys que el tenia pensat. Crec que ve de la mala educació que jo vaig rebre, a les acaballes del franquisme, ja que els nens i les nenes anàvem separats i tot estava com amagat. A més, hi ha també un component humà: jo ara tenc un fill de cinc anys que m'ha influït molt en el disc, i fins i tot li he dedicat una cançó. ¿Qué coño le digo a mi hijo?, es titula.

-Després de deu discs, quina creis que és la gran diferència entre el primer i el darrer?
-Crec que en aquest potser hi he deixat de banda la part més còmica, però no vol dir que deixi de ser irònic. Sense centrar-me en cap estil concret, aquí parl sobretot de dubtes davant la vida. Jo sempre dubt, no sé com m'ho faig.

-Us considerau un músic lliure i independent?
-Jo vaig tirant endavant. Jo sol. Si no hi ha ningú que em doni un cop de mà, jo aniré tirant endavant tot sol. Si hi hagués cap partit de músics independents, crec que jo en seria el president. Aquest treball és dels més independents que he fet, però és així per les circumstàncies: Si ara vingués cap discogràfica que entengués el que jo faig, hi aniria perquè produir un disc, en definitiva, et lleva temps per compondre i fer música.

-Quins records us queden de la vostra estada a Mallorca?
-A mi Mallorca m'ha canviat la vida. Vaig començar en un taller de cotxes i vaig acabar sent músic. A mi, tot just quan he baixat de l'avió, ja se'm posa la pell de gallina, encara que no hi he vengut gaire a tocar.

-Què trobarà la gent que vagi al Teatre del Mar?
-Els qui em coneixen ja saben que jo som molt teatral. De fet, som més teatral que músic. Els diria que vinguessin, que segur que s'ho passaran molt bé.

-Preferiu el format teatre al de concert?
-Sí, em sent molt a gust amb el teatre. De fet, quan componc les cançons, sempre pens ja en com serà l'espectacle. Abans m'hi disfressava i feia cantar les cançons als personatges. Ara ja no, ara les cançons són més meves.