L'escriptor colombià Gabriel García Márquez va tornar ahir a Aracataca, el seu poble natal, després de 25 anys d'absència, i ho va fer en el «tren groc» que apareix a les seves obres i que recorria la zona bananera del nord de Colòmbia fa vuit dècades, en temps d'esplendor. García Márquez, premi Nobel de Literatura de 1982, va seguir així la temporada d'homenatges que començaren el passat 6 de març quan va fer els vuitanta anys i va continuar el 26 d'aquest mes en el IV Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, en celebrar-se 40 anys de Cien años de soledad, la seva novel·la cabdal, i 25 del màxim guardó de les lletres. Expliquen partidaris de l'escriptor que aquest s'havia manifestat reaci a tornar per una espècie d'auguri, que li feia témer que fos l'última vegada a fer-lo.
El tren groc, que en realitat és de color crema i blau cel, està format per una locomotora identificada amb el número 1047, que estira tres cotxes, un d'ells amb cadires laterals de fusta i persianes grogues de pujar i baixar, a l'estil dels anys 40 del segle passat, com narra l'escriptor als seus llibres. El tren va partir de l'estació contígua al port de Santa Marta, la ciutat més antiga de Colòmbia, fundada el 1525, i la capital del departament del Carib de Magdalena, i es va torbar gairebé quatre hores a fer els 80 quilòmetres de recorregut. Al vagó principal anaven García Márquez -vestit de blanc-, la seva esposa Mercedes i mig centenar de familiars i amics, funcionaris i empresaris que promouen la recuperació de la ruta ferroviària. Entre els amics hi havia el compositor més cèlebre de música vallenata, Rafael Escalona, un dels temes més famosos del qual, El testamento, parla d'«un diable que anomenen tren» que «d'horabaixa es posa a Santa Marta».
