J. CABOT. Palma.
Malgrat que durant els primers minuts va semblar que tot se n'anava a fer punyetes, la pluja no va impedir que el Festival Brot seguís endavant, tot i que retardà la sortida de Macaco. Tampoc no va impedir que tot anàs segons el que s'havia previst i que Tokyo Shock Boys perdessin l'equipatge: camisetes, calçotets... L'organització havia decidit seguir, i jutjant l'actitud del públic, disposat a suportar l'amenaça de pluja, un hauria de preguntar-se què hauria passat sense l'amenaça del temps: era ple de gom a gom malgrat els núvols, amb sol podria haver estat un ple d'aquells que passen a la història.
Però la divina providència va voler que els de Macaco començassin sense saber molt bé quan havien d'acabar. Estaven atemorits pel que pogués caure, però no va caure res i el seu concert va acabar sense incidents. El seu és el mestissatge. Dels hereus de Manu Chao, Dani Macaco n'és un dels encara dignes. Va arrencar amb Ingravitto i va afegir condiments a un espectacle que va animar el públic com no ho va fer ningú més en tota la nit. Al cap i a la fi, Macaco és efectisme, pur i dur. Rock, funk, latin, hip hop i el que faci falta. Tot en la seva dosi justa per no excloure ningú del públic, que tothom trobi el seu lloc i fins i tot que el més excèptic es posi a ballar. El concert perfecte per a un festival d'aquest tipus.
Després va venir l'anticlímax amb els japonesos Tokyo Shock Boys. El capvespre es deia que els havien perdut l'equipatge i tota la parafernàlia per a la seva actuació, i jutjant pel que que van oferir potser hauria estat el millor. Són una barreja de Jackass i Ossifar que se suposa trencadora. Però, a part de veure un japonès penjant-se un poal a l'escrot, no vam veure res que no emetin en qualsevol cadena de televisió pública entre setmana.
Si Macaco aconseguí animar-nos, els nipons aconseguiren desconcertar-ne més d'un. Així, quan sortí la Mala Rodríguez hi havia ganes d'una cosa que no fossin japonesos bojos. Ha madurat, i té nou DJ, un individu més que competent, que començà el concert posant a prova els plats perquè en dues frases la Mala María es posàs el públic a la butxaca. I pels avanços que féu al Brot, les seves col·laboracions amb Griffi i Julieta Venegas poden posar-la lluny de l'abast del rap en castellà. A la Llar de la Joventut demostrà que està en plena forma i tancà amb un Jo marc el minut, el primer concert abans de la presentació de Malamarismo.
