muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
16°

«Manquen espais de petit format i camp de cultiu dels nous actors»

David Selvas actua avui al Teatre de Manacor amb «Una còpia»

El Teatre de Manacor serà l'escenari avui vespre de l'obra Una còpia. Una peça basada en el text de la britànica Carly ChurchiA number, i protagonitzada per David Selvas i per Andreu Benito. Selvas (Barcelona, 1971) fa anys que roda pels escenaris de teatres, platós de televisió i estudis de cinema. Ara aterra a Mallorca, un lloc ja conegut per ell, amb aquest duel dialèctic carregat d'emotivitat que a partir de la clonació de dos fills, Bernad 1 i Bernad 2, qüestiona les relacions paternofilials.-Després de deu anys de la clonació de Dolly, ara encarnau la figura d'un humà clonat que planteja molts dubtes al seu pare. Com encarau un paper d'aquestes característiques?
-El text de Churchil parteix de la clonació d'éssers com una anècdota. A partir d'aquí presenta un seguit de relacions paternofilials. Una drama en format clàssic sobre la relació paterna. En cap moment no és un discurs moral sobre la clonació.

-No podríem dir que en la nostra societat de cada vegada més ens convertim en còpies d'altres còpies?
-Aquesta és una obra molt subtil que, en el marc de les visions que aporta, n'hi pot haver una de contemporània que entronqui amb això. Així mateix, l'espectador es pot reconèixer en moments concrets en qualsevol de les situacions dels clons.

-Us agrada fer «teatre de text». Com definiu el vostre paper en aquesta obra?
-Carly Churchil és la dramaturga britànica més important d'aquest temps. Una còpia té un format tràgic on els personatges s'enfronten a través de la paraula. Per a mi, fer en una mateixa representació tres personatges és una qüestió important, afegit a l'handicap de la complexitat d'un text sense punts i comes on ets tu mateix, que els hi vas descobrint a poc a poc.

-A més de la faceta d'actor, acabau d'estrenar True west com a director. Com encarau aquesta tercera feina de direcció?
-Fer d'actor o de director és el mateix, és el mateix món. Per a mi dirigir True west és una altra part de la mateixa feina. Amb aquesta obra vaig trobar un text que m'agradava molt i vaig aconseguiar «liar-n'hi» altres perquè l'interpretassin.

-Després de tants d'anys pel mig, com valorau el panorama teatral català?
-Al Principat es mouen coses, però ambients com el Teatre Lliure o el Nacional s'han institucionalitzat. Falten llocs de petits format que siguin brou de cultiu dels nous actors.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.