Un arquitecte francès, Jean-Pierre Houdin, està segur d'haver descobert el secret de les piràmides egípcies. No eren instruments de ferro, politges o rodes. Segons l'arquitecte, la piràmide de Giza, destinada a ser la tomba del faraó Keops, es va construir de dins cap a fora. La seva teoria, que va exposar en una conferència a París, és que els antics egipcis pujaren els blocs que serviren per a la seva construcció per una rampa interna que formava un túnel en espiral a l'interior de l'estructura de la seva paret externa. L'arquitecte, que creu que aquest túnel ha d'existir avui, ha aconseguit fer amb ajuda de softwatre una simulació tridimensional de com es varen anar amuntegant grans blocs de granit i de pedra calcària. Houdin pensa que ha resolt el misteri de la cambra del rei: perquè té cinc sòtils de granit en lloc d'un i la manera com s'aixecaren els enormes blocs fins a aquesta altura.
«La meva teoria -afirma l'arquitecte- és que la construcció va suposar dos desafiaments: el primer va consistir a construir el volum de la pròpia piràmide i el segon, construir la cambra reial». Segons aqueixa teoria, per a la primera fase, fins una altura de 43 metres, es va emprar una rampa externa tradicional, i només una vegada completada aquesta, es va passar a la següent, per a la qual cosa es va construir una rampa interna en espiral. Era un túnel obert a distintes altures per als quatre cantons de la piràmide de forma que hi poguessin entrar els blocs de pedra, explica Houdin. Segons els seus càlculs, amb una inclinació del 7 per cent, una rampa d'aquestes característiques podria tenir una llargària d'1,6 quilòmetres des de la seva base al cim de la piràmide, i els blocs de pedra es pujaven per equips de vuit o deu homes.
