El dibuixant Max publica el còmic de «Bardín el Superrealista» en sis idiomes

Max va comentar durant la presentació de l'edició castellana, celebrada a l'Fnac Triangle de Barcelona que «aquest llibre em fa una il·lusió especial» i va assenyalar que «el lector es vincula a un autor a través d'un personatge, i amb Bardín vaig voler crear l'any 1996 un personatge de còmic diferent que em servís per construir qualsevol tipus d'història». Francesc Capdevila, vertader nom de Max, va argumentar que «els personatges s'acaben convertint en una espècie de presó, creixen i se't mengen, fins a deixar-te condemnat a seguir-hi». L'edició de «Bardín el Superrealista» conté algunes històries que Max ha anat publicant durant els últims deu anys. Algunes vinyetes, originalment en blanc i negre, han estat ara acolorides. Sobre l'últim relat, sense paraules i amb una extensió de 29 pàgines, l'autor va dir que «obre nous camins i, alhora, està relacionat amb coses meves antigues». Max, que en aquest llibre ha utilitzat la majoria de recursos gràfics que permet el còmic, va aclarir que «el llibre té molt de Bruguera, ja que representa la recuperació, ara als 40 anys, del «que llegia quan era un nin, i va afegir que és «dins la tradició catalana de Patufet, TBO o El Víbora». El personatge de Bardín es desdobla en dos fins a explorar el món del subconscient i incórrer en les inhibicions personals. «No ho consider un llibre intel·lectual», va comentar.

El dibuixant va mantenir que «he treballat des de la intuïció i esper que contingui més emoció que idees filosòfiques, que provoqui preguntes». Segons el dissenyador, «dibuixar historietes no és un treball fàcil, però la meva intenció és obrir l'embut existent en el món del còmic perquè els autors i els lectors tinguin més camp».