G. CARRIÓ. Palma.
Blai Bonet va pertànyer a la generació literària dels anys 50 composta per Jaume Vidal Alcover i Josep Maria Llompart, entre altres. És l'escriptor que, amb el precedent de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, inicià la modernitat en la poesia catalana a Mallorca allunyant-la dels esquemes de l'Escola Mallorquina. Bartomeu Fiol ha tingut cura de l'antologia de l'autor santanyiner que presenta la Biblioteca d'Escriptors Mallorquins, i que adreça especialment als joves i als nous lectors. Amb ell conversam sobre la poesia de Blai Bonet. Parlam del mite blaibonetià, forjat pel trencament que representà i per l'expressió d'un món personalíssim.
Blai Bonet (Santanyí 1926- Cala Figuera 1997) abandonà (1943) el Seminari Diocesà per l'agreujament de la tuberculosi que patia. En els seus inicis, Bernat Vidal i Tomàs hi influí de manera notable. Els seus primers poemaris causaren gran admiració: Quatre poemes de Setmana Santa (1950), Entre el coral i l'espiga (1952) i Cant Espiritua(1953). Per al tractament del seu mal, passà un temps al Montseny i posteriorment a Barcelona. Entre altres, conegué Carles Riba, Salvador Espriu i Pere Quart. D'aquesta etapa són els volums de poesia Et nunc manet in te (1955), Comèdia (1960) i L'Evangeli segons un de tants (1967). La seva novel·lística inclou obres com El mar (1956), Judes i la primavera (1963) i Míster Evasió (1969). També és autor de l'obra teatraParasceve (1958). El 1968 tornà a Mallorca, on publicà algunes novel·les més com Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972) i els reculls de poemes Els fets (1974), Has vist, algun cop, Jordi Bonet, Ca N'Amat a l'ombra? (1976), Cant de l'arc (1979), El poder i la verdor (1981), Teatre del gran verd (1983), El jove (1987) i Nova York (1991).
-Senyor Fiol, com presentaríeu aquesta antologia de Blai Bonet?
-Entenc que és important acostar al jovent la poesia d'un autor de la seva importància. La seva obra va ser molt especial per a la meva generació i és la que ha tengut una major influència en les generacions posteriors.
-Quins han estat els vostres criteris de selecció?
-No vaig anar a cercar una representació total ni proporcionada dels poemaris; no era el cas de proposar cap antologia canònica. Potser els primers reculls estan més ben representats i no tant els darrers. He prioritzat la sensibilitat personal vers l'obra del poeta. Al cap i a la fi, no existeix l'antologia perfecta; cada lector hauria d'arribar a fer la seva pròpia tria.
-Bernat Vidal i Tomàs digué «la poesia a Santanyí està en bones mans»...
-Bernat Vidal va ser el seu mentor literari. La primera lectura dels Quatre poemes de Setmana Santa la va fer ell a la casa de Guillem Colom. D'altra banda, també el va ajudar molt subministrant-li, com a apotecari, unes medicines que en aquella època no eren gens fàcils d'aconseguir.
-De quina manera va dependre la poesia de Blai Bonet del reconeixement suscitat a l'època?
-Manuel Sanchis Guarner l'inclogué en una antologia de poetes illencs l'any 1950, però el seu ressò es limità bàsicament a les Illes Balears. Tot i això, el reconeixement des de Barcelona es donà ben aviat. Salvador Espriu, que prologà Cant espiritua, només constatà el que ja era un fet. La seva estada a la metròpoli va ser possible mercès a l'ajut de tota una sèrie de benefactors. Gràcies a la intervenció de l'orientalista Joan Mascaró, va gaudir d'una beca atorgada per la Banca March.
-Com trobà el punt d'equilibri entre la formalitat i el sentit profund que sabé atorgar als poemes?
-Així com en l'obra de Jaume Vidal Alcover i en la de Llorenç Moyà tal vegada es dóna un major acostament al conreu de l'art per l'art, aquesta no va ser mai l'actitud de Blai Bonet. Ell deia que l'estètica i l'eficàcia eren una mateixa cosa.
-Vós parlau de la poesia dins la prosa. Com s'ha de valorar?
-La poesia no ha estat mai limitada al gènere literari que porta aquest nom. Bona prova d'això són novel·les com El mar.
-És ara la poesia de Bonet més obscura per l'allunyament de la societat dels valors cristians?
-És cert que fa cinquanta o seixanta anys el jovent podria tenir més sensibilitat davant els valors religiosos que avui dia. Però no crec que s'hagi de llegir Blai Bonet primordialment en funció d'aquests valors. La joventut s'ha d'interessar pels valors lingüístics que són els que ara li poden resultar realment rellevants i, en tot cas, tenir una visió ampla de l'espiritualitat.
-Quin paper juga l'erotisme en la seva poesia?
-Bonet impregnà de fort erotisme les seves novel·les. En la poesia hi apareix de manera decidida a partir del poemari El jove, que és el millor recull de la segona etapa del poeta. Tanmateix, tota la seva obra participa d'una especial sensualitat i lirisme.