G. CARRIÓ. Palma.
El volum de la Biblioteca d'Escriptors Mallorquins de Pere A. Serra ens permet fruir d'una semblança propera de tres dels grans artistes del segle XX vinculats a Mallorca: Joan Miró, Juli Ramis i Aligi Sassu. L'autor parla dels tres artistes, esdevinguts amics, i n'ofereix un retrat sense pretensions academicistes. Tres artistes recull l'anècdota, l'espontaneïtat de la circumstància i el frec a frec de la creació artística amb l'atenta mirada del col·leccionista. Pere A. Serra, un vertader connaisseur de l'art, ha treballat intensament per la difusió de l'art contemporani i de les seves figures. Periodista i editor, és president de la Fundació d'Art Serra i de la Fundació Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

-Pere Serra, ens podeu explicar el perquè de la tria d'aquests artistes?
-El llibre Tres artistes conté vivències i records particulars amb Joan Miró, Juli Ramis i Aligi Sassu. Foren vertaderament uns grans amics amb els quals vaig compartir molts de moments que em permeteren conèixer, de primera mà, la seva manera de treballar i d'escoltar, en pròpia veu, el sentit que atorgaven a les seves obres. Els tres són excepcionals: Miró pel significat universal de l'obra, Ramis per la sensibilitat exquisida i Sassu per l'evolució contínua.

-Quan i com vàreu començar a relacionar-vos amb el món de l'art?
-Des de la infantesa, vaig tenir l'oportunitat de conèixer artistes i la bohèmia que es congregava per Sóller. El meu padrí féu amistat amb molts d'artistes que visitaven la serra de Tramuntana, com Santiago Rusiñol o Joaquim Mir. S'hostatjaven a la residència América i els dissabtes horabaixa es reunien a la farmàcia Torrens del poble, on feien tertúlia. Record el menjador de can Serra, que el padrí tenia tot farcit de quadres; alguns de comprats, però la majoria eren regalats. Al setmanari Sóller, hi vaig tenir l'ocasió d'entrevistar diferents artistes i el primer quadre que vaig comprar fou un Tarrassó. Quan vaig tenir més possibilitats econòmiques, vaig començar de bon de veres a ser un col·leccionista.

-Però més que un col·leccionista sou un entès en art?
-La meva inquietud per l'art no era satisfeta només en comprar, sinó que també procurava llegir crítica, visitar exposicions pertot arreu, mantenir converses amb els artistes... Conèixer-los ha estat sempre primordial per entendre les seves intencions. Gràcies a tot això he pogut dur endavant moltes exposicions, catàlegs, presentacions, etc.

-I quin valor atorgau a l'obra d'art adquirida d'un amic artista?
-Vaig rebre molts de regals de Miró; el record com una persona esplèndida en aquest sentit. A Juli Ramis li vaig comprar molta d'obra en ocasions que necessitava diners. A Sassu el vaig conèixer més tardanament, però la seva obra em va captivar de seguida. Totes les peces que tenc d'aquests i d'altres artistes tenen un valor extraordinari lligat a l'admiració i a l'amistat mútua.

-Quina és la responsabilitat que adquireix el col·leccionista envers l'artista?
-Em vaig proposar tenir representació de totes les èpoques i moments artístics dels tres pintors amics; fer-ne un seguiment complet. D'altra banda, he animat molts d'artistes joves; ara puc recordar Ramon Canet, Maria Carbonero i Joan Bennàssar, que han assolit una maduresa merescuda.

-Quina és la força que hi ha rere les licitacions, amb preus astronòmics, en una subhasta per aconseguir una peça?
-Jo només en conec una, de força, i és la de posseir una peça única en el món.

-Fóreu un dels impulsors del reconeixement definitiu de Joan Miró a Mallorca. Com es gestà, aquest procés?
-El 1973 férem una edició especial deMajorca Daily Bulletin i el 1978 se celebrà l'exposició antològica a la Llonja. Eren els moments de la transició política i el batle de Palma, Paulí Buchens, en una conversa dins un avió, em va demanar si podia fer les gestions necessàries per dur a Palma l'exposició antològica de Miró que estava a Madrid. Vaig iniciar converses amb el ministre Pío Cabanillas i, finalment, la mostra va ser inaugurada a la Llonja pels reis d'Espanya i en presència de diplomàtics internacionals i d'importants col·leccionistes, artistes i marxants.

-Juli Ramis era una persona tímida en el camp personal però, estilísticament, la seva pintura fou ben agosarada...
-Ramis era, per damunt de tot, un pintor obsessiu. La seva pintura adoptà multitud de facetes estilístiques i, certament, va ser molt innovador. Va ser el primer pintor abstracte dins l'Estat espanyol i fou un dels primers del món en abstracció matèrica. Definitivament, és un pintor que no ha estat estudiat a fons.

-Quina valoració feis del Sassu poeta?
-La poesia de Sassu, que arribà a Mallorca en els anys 60, no ha tengut la repercussió merescuda en relació amb la seva qualitat. El mateix podríem dir de la seva obra plàstica, que es troba en la seva major part fora de Mallorca. Sent un dels participants del futurisme italià, és una llàstima que la Fundació Aligi Sassu i Helenita Olivares a Masteguera (Pollença) no funcioni a ple rendiment.

-L'obra de Joan Miró, Juli Ramis i Aligi Sassu és d'abast internacional. Però creis que Mallorca està preparada per entendre bé el valor d'aquests artistes?
-Mallorca és una mescla de races i la fenícia és la que hi predomina. Com digué Baltasar Porcel, els mallorquins vendrien els ossos dels seus morts. Després de la Revolució Francesa, la burgesia hagué de necessitar de dues a tres generacions per assolir l'art del seu temps. A Mallorca, aquest procés hi va començar més tard i encara estam en aquest camí.

-Fa dos anys que s'inaugurà el Museu Es Baluard. Què pensau de la feina dels museus?
-Els museus haurien de ser les plataformes naturals de promoció dels artistes. Es Baluard prepara moltes activitats i se'n pot avançar una exposició sobre Jaume Plensa o una altra sobre els artistes sud-americans que pintaren a l'Illa. Precisament, un dels propòsits d'Es Baluard consisteix a representar la història de l'art de les Illes Balears i dels artistes més importants que hi han nascut o que hi han vengut a treballar.