La majoria de pobles de la Part Forana celebraren les processons de Dijous Sant en un ambient de silenci i de gran solemnitat.

A Inca, la processó va sortir puntualment des de l'església de Santa Maria la Major i, tot i els problemes que en un principi s'havien previst, va transcórrer amb total normalitat. La processó es va escurçar una hora i el Sant Crist va rebre els honors de la música d'«El Silencio» a l'entrada de l'església de Santa Maria la Major. Era habitual que fos tocada aquesta peça quan la figura passava per davall el pont del tren.

A sa Pobla, on l'associació de confraries havia decidit destinar els doblers que altres anys es gastaven amb flors per ornar els passos i imatges a reparar la teulada de l'església, decisió que fou molt criticada, tampoc no va passar res de nou, i la processó va transcórrer amb normalitat, sense haver des destacar cap acte ressenyable. Molta de gent va aportar flors de l'hort i del jardí perquè les imatges gaudissin d'ornamentació floral.

A la comarca de Llevant, centenars de penitents participaren en una processó on tornà a destacar el pas vivent de la confraria de Crist Rei de Manacor. A Son Servera, la processó fou molt vistosa i seguida, pels carrers més cèntrics, per molta de gent. A Artà es va representar l'acte sacramental de la santa cena a les escales del Convent.

A Sóller també hi va haver una bona processó i les caperutxes varen desfilar segons l'itinerari traçat en un primer moment per l'organització.

A la Part Forana és costum molt arrelat arreglar les cases i obrir-les de pinte en ample al pas de les processons.