-Quin és el rol del vostre personatge en el film?
-Àlex Brendemül és el protagonista de la història, en la qual encarna Hans, un alemany amb certs problemes que arriba a un petit poble de Mallorca. En el transcurs de la trama es creua amb diferents personatges, inclòs el meu. Jo no som exactament la seva parella, però tenc un recorregut emocional paral·lel molt interessant.
-Cóm és Catalina al film?
-És un personatge que ho passa malament, no té una bona relació amb el protagonista... Està deprimida perquè ha passat per una experiència amorosa desagradable, està confusa, perduda.
-Què ha suposat per a vós interpretar aquest paper?
-Em van molt bé els papers còmics perquè em costen menys i em funcionen molt, però convertir-me en Catalina m'ha interessat doblement perquè, a més d'encarnar un personatge melodramàtic, és tracta d'un mitjà -el cinema- al qual no estic acostumada.
-Quines diferències heu trobat entre el cinema i el teatre?
-El cinema és molt contingut i molt íntim, mentre que el teatre és més expressiu.
-Us heu preparat per ficar-vos a la pell del personatge?
-Som una persona molt intuïtiva i normalment no prepar els papers, perquè el teatre és molt immediat. En el cinema no tens el caliu del públic, pero sí que tens el director, i te n'has de fiar.
-Quin altre projecte teniu entre mans?
-Lluqui Herrero i jo preparam un espectacle de creació que parteix de la novel·la Panorama amb dona, de Miquel Àngel Riera. Es dirà Projecte Riera i parteix del joc que establim amb el públic perquè totes dues feim de Gabriela, que n'és el personatge protagonista.
-Per què heu triat el personatge de Gabriela per «construir» al seu voltant una obra de teatre?
-Ens interessà molt Gabriela perquè és un paper molt agraït i molt bonic que parla de temes molt personals, íntims i emocionals com la solitud, la maternitat, l'agressivitat, l'instint animal... En general, podem dir que parla molt sincerament i obertament de temes que moltes vegades ens passen pel cap. A partir d'aquí, hem «essencialitzat» el personatje i l'hem redescobert.
-Com heu preparat l'obra?
-Ha estat un procés complicat perquè el text de Riera és dens, amb moltes frases subordinades i hem estat nosaltres les que n'hem fet la dramatúrgia, mantenint-nos fidels al llenguatge.
-Quan el presentareu?
-En presentarem una versió reduïda el proper dia 20 d'abril a les 20.00 hores, al Centre de Cultura Sa Nostra, mentre que l'obra «de gran format», encara no acabada, està pendent de producció, encara que probablement el presentarem a final de maig o principi de juny a Campos.
-Com a presidenta de l'Associació d'Actors i Actrius Professionals de les Illes Balears, com valorau el panorama teatral a les Illes?
-Un dels problemes principals és que no tenim conveni teatral, fet que provoca «maneres de funcionar distintes» en cada companyia. Sí que existeix en l'àmbit audiovisual, però com que tant el doblatge com la producció de de sèries televisives han començat fa poc, els actors es mostren encara reticents a demanar a les productores el que seria just.
-Què pensau de la creació de l'Escola Superior d'Art Dramàtic?
-Consider que no és necessari, perquè crec més en els mestres que en les escoles. M'interessa més que se subvencionin beques i cursos per anar a estudiar a fora, que no una escola aquí. Pot donar feina, però no crec que aporti gaire artísticament.
-I de la reacció del Bisbat per la representació de «La Revelación»?
-Em sembla greu no permetre que qualsevol persona digui el que vulgui sense insultar. Leo Bassi es riu d'ell mateix, i per què no ens hem de poder reiure obertament de les coses?
