L'exposició antològica, anomenada Sert, mig segle d'arquitectura 1928- 1979, està comissariada pels arquitectes catalans Jaume Freixa i Josep Maria Rovira, i fa a Palma la seva primera aturada -possiblement es traslladi a Eivissa- després d'haver estat produïda i exposada a la Fundació Joan Miró de Barcelona.
El recorregut de la mostra comença amb un repàs a la biografia de Sert amb l'objectiu de difondre les distintes facetes de la seva vida professional com arquitecte, urbanista i professor, a més de destacar la seva forta vinculació amb el món de les arts. A continuació estan exposats (en forma de maqueta i audiovisuals) nou dels projectes arquitectònics més rellevats del creador que resumeixen la seva trajectòria i reflecteixen l'empenta en la seva obra de tres ciutats on va residir: Barcelona, Nova York i Cambridge.
La resta de l'obra de Sert s'exhibeix en distintes taules separades per èpoques: Barcelona, 1928- 1939; Nova York, 1939- 1956 i Cambridge, 1956- 1980.
Cal dir que la mostra no ha arribat a Palma per atzar ja que és sabut que Sert mantingué una intensa amistat amb Joan Miró, pel qual dissenyà Son Abrines (el seu únic taller a Mallorca).
«Sert és un arquitecte oblidat a Espanya malgrat que és un dels més importants del segle XX perquè és un personatge incòmode. És fill d'un conegut aristòcrata català i d'Esquerra Republicana», indicà ahir Rovira, un dels comissaris de la mostra, el qual posà de manifest que Sert «va ser el deixeble entramaliat» de Le Corbusier en aconseguir dissenyar «el primer plànol de ciutat funcional».
Rovira explicà també que Sert tenia una mena de «necessitat de viatjar» constant, fet que per ell, el converteix en «un personatge d'enlloc amb una trajectòria internacional» al qual «no li interessen les coses casolanes».
«Sert rebutja un determinat tipus d'arquitectura moderna en la qual es pretén l'enaltiment de l'arquitecte, domina la falta d'innovació i també els pressuposts inflats», exposà Rovira, ja que el dissenyador «defensava l'arquitectura de proposta», és a dir, aquell tipus d'arquitectura «que no accepta les grans directrius polítiques i econòmiques del moment». Rovira explicà que la ciutat funcional de Sert és la que parteix de tres aspectes fonamentals: l'anàlisi científica (s'acaben les ciutats monumentals per tenir en compte aspectes com el nombre d'habitants, la necessitat del transport, els hospitals, les escoles...); la concepció d'una ciutat com una màquina amb distintes parts (oci, transport, indústria i habitatges), i el desenvolupamemt de «centres representatius» dins de cada una d'aquestes parts. Finalment, i com a forma de resoldre la ciutat funcional, cal destacar, per Rovira, que Sert inventà el concepte de «disseny urbà».
L'exposició ha estat organitzada per la Direcció General de Cultura i la Conselleria de Cultura, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Balears i la Fundació Caixa de Catalunya.
