Quan Shakespeare va donar vida a Falstaff, no li va atorgar una obra sencera, sinó que el va introduir com un dels personatges de la tetralogia formada per Ricard II, les dues parts d'Enric IV i Enric V. Tanmateix, sí que el va convertir en una figura universal, símbol per excel·lència del vividor. Ara, Rafel Oliver Produccions el converteix en el protagonista de la seva pròxima obra, Falstaff, que s'estrenarà el 13 d'abril a l'Auditòrium.

La direcció i el treball d'investigació han recaigut en Konrad Zschiedrich, gran expert en Shakespeare i l'encarregat de l'anterior muntatge de la companyia, Molt soroll per no-res. Vicenç Miralles, Mònica Marcos, Enric Garcia (Falstaff), Xim Vidal, Caterina Alorda, Rafel Ramis, Pedro Mas i Àlex Tejedor en són els actors.

«Feia molt de temps que un projecte no m'il·lusionava tant». Zschiedrich es va encarregar d'indagar en les obres de Shakespeare per construir aquest Falstaff, \132 basant-se en Ricard II i, sobretot, en Enric IV. «El resultat és una comèdia en la qual el tema principal és el caos». Shakespeare situa l'acció durant la Guerra d'Unificació anglesa, quan el país es trobava immers en una cruenta contesa. «El príncep hereu, fill de Ricard II, és molt amic de Falstaff, un home que viu segons els seus principis i que es regeix només pels seus desigs». És un ésser «amoral» que comet «autèntics crims» i que influeix en el jove príncep però que, gràcies al plantejament de l'autor anglès, apareix com «una figura interessant».

El deure i el plaer, dos universos contraris que no sempre coincideixen, centren la trama. «Shakespeare és un autor molt modern per a la seva època. Les seves obres sempre tenen un doble sentit». El príncep «gaudeix d'estar al costat de Falstaff» però, quan es converteix en rei, «l'abandona per convertir-se en un rei sensat».