El cantautor argentí Alberto Cortez rebé ahir, de la Fundació Sophia, un homenatge per la seva trajectòria com a compositor, cantant i poeta. Cortez (Rancul, 1940), resident a Madrid, és l'autor de temes tan coneguts com Me lo dijo Pérez o Cuando un amigo se va i l'escollit per aquest centre cultural, obert al desenvolupament creatiu de l'art i de la filosofia, com a darrer premiat dels guardons «Una vida dedicada a...». Unes distincions que aquest espai ha instituït per enaltir la feina d'aquells personatges del món de la filosofia, l'art i la cultura que, després de tota una vida de dedicació i d'esforç, s'han convertit en un exemple digne per a les noves generacions.
Cortez, que des de fa quaranta anys visita amb regularitat Mallorca, illa que «estima» des que participà en el llegendari Festival de Mallorca l'any 1965, agraí a la Fundació que es recordi «dels clàssics en una època en la qual sembla que només compten els productes tipus Operación Triunfo». Així, assenyalà que queden pocs cantautors compromesos que es dediquin de manera autèntica a la seva feina com succeïa abans, si bé esmentà «Pedro Guerra o Ismael Serrano» com a artistes que duen una línia semblant a la seva. El cantant sud-americà criticà «l'esclavitud de l'èxit» en la qual viuen els creadors actuals i reivindicà «el treball com a únic secret del vertader èxit», mitjançant «el coneixement del llenguatge musical, el millor mitjà perquè els poetes arribin al poble».
En demanar-li què trobava de l'intent d'atemptat que patí l'artista italià Leo Bassi dimecres en un teatre de Madrid, possiblement per gent propera a sectors d'ultradreta i catòlics, Cortez s'hi «solidaritzà» i recordà que ell també sofrí «molts de problemes l'any 1967 a la capital quan hi representava el musicaVoy a cantar a Machado».
«Una vida dedicada a...», de la Fundació Sophia, ha premiat aquests darrers anys personalitats com l'actriu mallorquina Catalina Valls, l'escultor Jaume Mir o el doctor José María Sevilla.
