G. CARRIÓ. Palma.
Miquel Serra Pastor és l'autor de l'obra Crist, que acull la Biblioteca d'Escriptors Mallorquins. Acabada d'escriure l'any 1956, la publicà el 1958. Es tracta d'una biografia comentada i acotada de Jesucrist, en la qual l'autor fa una demostració tant del seu coneixement de la figura com del seu context històric. Els fets són presentats amb senzillesa expositiva i amb una intencionalitat eminentment didàctica, sense que això signifiqui la renúncia a la bellesa estètica de la narració, gairebé novel·lesca i, en certs moments, fins i tot, poètica. Crist és, sens dubte, fruit d'una religiositat humil, sincera i culta.
Miquel Manuel Serra Pastor nasqué a Sóller l'any 1903 i hi morí el 1980. De nin va començar a estudiar a La Salle, al seu poble natal. Passà alguns estius a la finca de cals Reis a Escorca i fou blavet de Lluc. Sentí la vocació religiosa i entrà al Seminari Diocesà, en el qual restà un any. En aquest centre féu amistats amb les quals es relacionaria tota la vida, com el pare Pep Verd dels Sagrats Cors, mossèn. Torres Gost de sa Pobla o mossèn Joan Ensenyat, un temps rector de Sóller i, després, canonge de la Seu. El 1920 decidí emigrar a l'Argentina. Des d'allà començà a col·laborar en el setmanari Sóller i es relacionà amb destacats comunistes argentins. Llegí Dostoievski, Puskin, Tolstoi i Gorki, de qui traduiria més endavant una narració, L'heroi. Tanmateix, a l'altre continent, no féu fortuna i el 1923 tornà a Mallorca.
Establert de nou a Sóller, exercí feines d'administració a l'Ajuntament i després al Banc de Sóller, treballs que li proporcionaren horabaixes de lectura, d'escriptura i de tertúlies literàries. Es vinculà al grup de la revista La Nostra Terra, on publicà la major part de la seva producció literària. L'any 1936 signà la Resposta al missatge dels catalans. A banda de la literatura, s'interessà per la investigació i féu recerca de la genealogia, la història i l'origen de la seva família. Escrigué tant narracions breus com articles de crítica literària per a les publicacions Majorica, Baleares i Diario de Mallorca. Sovint signava amb pseudònims com Fidel, Juan de Arce o J. Bonaventura. És interessant assenyalar que va ser l'introductor a l'Illa de la literatura de l'escriptor noruec Knut Hamsun.
Quant a llibres, fou autor del volum Agredolç. Proses inquietes (1952), que aplegà els treballs apareguts a l'Almanac de les lletres. Es tracta d'una obra dominada per una certa fatalitat i allunyada del costumisme. Publicà Crist, com ja s'ha esmentat, el 1958, que fou recompensat amb el premi Faula, de Sóller. El 1972 aparegué el recull de notícies històriques Fornalutx i el 1984 l'aplec de narracions De tot vent, amb il·lustracions de Juli Ramis. Tingué un notori ressò la traducció que féu (1956) al català de La familia de Pascual Duarte de Camilo José Cela. Deixà algunes obres inèdites com Bellugadissa, tot i que alguns dels seus fragments foren publicats a la revista Lluc.
L'obra Crist fou escrita i publicada en un moment d'imperant catolicisme de forta repercussió popular, que obeïa, de fet, a una llarga tradició. La visió didàctica responia, doncs, a aquest públic de per si motivat i interessat en el tema. Confessa l'autor, en la introducció del volum, la versió de l'evangeliari que usà com a font, la del cardenal Gomà i Tomàs, per ajustar les fites cronològiques. Aquesta actitud respon segurament a la seva faceta d'investigador.
Més enllà, emperò, retratar Jesús de Natzaret és un repte davant el qual s'han posat molts d'escriptors moderns, creients o no. El mateix Robert Graves publicà King Jesus el 1946. Serra Pastor consultà l'Storia di Cristo de Giovanni Papini del 1921. En tot cas, el nostre autor erigí una biografia extensa, ajustada rigorosament als evangelis i ben documentada, cosa que demostra una lectura assídua, però també crítica, dels texts bíblics. D'una banda, compactà la història i hi donà unitat i coherència interna. Per l'altra, la dotà de comentaris i anotacions en els quals resideix, en gran part, la seva intenció pedagògica. Es tracta d'explicacions de caire teològic, social, històric, artístic i algun de caràcter lingüístic, que suposen sempre una ampliació d'informació respecte de l'original.
L'autor es proposà introduir el lector a les escenes, les quals dotà de context, ambientació i detalls; absents o sovint massa breus als evangelis. També es dedicà a presentar els personatges principals, fent-ne descripcions acurades, com és el cas de Jesús mateix. Relacionà i ubicà diferents personatges secundaris que, als texts dels evangelistes, apareixen de manera aïllada. En general, s'hi pot detectar la voluntat psicologista i argumental. En conclusió, Crist de Miquel Serra Pastor pot ser entès com una història comentada de Jesús de Natzaret, o bé com una guia de lectura dels mateixos evangelis.
