El retorn dels papers de la Generalitat Republicana a Catalunya des de l'Arxiu de Salamanca encara genera polèmica. L'Audiència Nacional decretà divendres a vespre la paralització cautelar del trasllat després d'un recurs de l'Ajuntament de Salamanca per defecte de forma en el procediment. El ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, expressà la «tranquil·litat» del Govern des de la convicció de que els assisteix «la raó de dret», una convicció que aspiren a veure ratificada per l'Audiència Nacional després d'haver escoltat dimarts l'advocat de l'Estat.

D'altra banda, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, respectà la decisió de la institució judicial, però dubtà si de ver «té sentit» i animà a la resta de partits catalans a fer-se sentir en defensa del retorn dels documents.

El pròxim episodi del polèmic trasllat serà dimarts, el dia fixat per l'Audiència Nacional per a la vista en la qual l'advocat de l'Estat, en representació del Ministeri de Cultura, i el representant de l'Ajuntament de Salamanca exposaran les seves al·legacions per aixecar o per mantenir la paralització, de manera respectiva. La vicepresidenta del Congrés dels Diputats, la socialista Carme Chacón, assegurà que en el Govern hi regna una «gran tranquil·litat», perquè «la decisió del trasllat dels papers l'empara no tan sols una llei de les Corts Generals, sinó també la Justícia». Ni la Constitució, ni la Llei Orgànica del Poder Judicial, «ni la jurisprudència no preveuen que se suspengui l'aplicació d'una norma per un recurs al Tribunal Constitucional», ratificà López Aguilar.

Com és lògic, la confrontació també genera reaccions a Catalunya. Josep Piqué, president del Partit Popular a la comunitat, defensà la «normalitat absoluta» de la decisió de l'Audiència, ja que el Consistori de Salamanca «té tot el dret d'emprar els recursos que li dóna l'Estat de Dret». Per contra, i encara que respectant el seu dictamen, Duran i Lleida opinà que s'«haurà de reflexionar amb serenor» sobre la necessitat d'aquesta institució judicial. Així mateix, demanà a tots els grups parlamentaris catalans que votaren a favor de la Llei de devolució que es personin davant de la Justícia perquè se'ls escolti en defensa de la devolució dels papers.

Ahir, ERC i ICV qualificaven d'«enrabiada de darrera hora» l'actitud del Consitori castellanolleonès. Josep Lluís Carod-Rovira, president de la formació republicana catalana, espera que «els papers tornin a partir de dimarts» i relacionà amb una «ignorància profunda de la història» les argumentacions de Salamanca que el Comitè de Milícies Antifranquistes i, per tant els seus arxius, no pertanyen a la Generalitat tot i que, segons Rovira, fou aquesta institució que les creà i les dissolgué.

La portaveu d'Iniciativa, Dolors Camats, afegí que el Consistori castellanolleonès es «degrada a si mateix» recorrent a hores d'ara contra «un procés irreversible». Per la seva banda, el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, considerà «sorprenent» que l'Audiència qüestioni una decisió del Congrés i acusà el Partit Popular d'estar-ne «darrere».

Més explícita, per acabar, es mostrà la seva companya de Gabinet en la Conselleria de Cultura, Caterina Mieras, que criticà l'«estratègia manipuladora» i la «voluntat d'obstaculitzar» del PP, encara que des del Govern català «no ens deixam provocar» i els arxius «tornaran perquè és per justícia històrica i a més, perquè ara ho mana la Llei». Josep Piqué rebutjà amb rotunditat aquestes declaracions qualificant-les d'«autèntica barbaritat, tan en l'aspecte polític com en el jurídic».