algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
17°

En record de Pere Capellà

Josep Lluís Carod-Rovira glossà en un acte multitudinari celebrat a Algaida l'obra escrita per l'historiador Pere Fullana Puigserver

89158

Francesc Antich (esquerra), el president d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, i enmig, la filla de l'escriptor, Margalida Capellà.

La reafirmació en els valors democràtics com són la tolerància, la generositat, la cultura i la llibertat fou ahir l'eix central de l'acte de presentació del llibre Pere Capellà (1907-1954). La lluita incansable per la llibertat, obra de l'historiador Pere Fullana.

L'encarregat de presentar l'obra fou el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, i ho féu davant unes 250 persones que ompliren l'auditori del Casal Pere Capellà d'Algaida, poble de naixement del periodista, glosador, poeta i dramaturg, conegut també popularment com Mingo Revulgo. Els assistents a l'acte, organitzat per l'Ajuntament d'Algaida i presentat pel batle, Jaume Jaume, i el regidor Francesc Mirallles, foren tants, que unes 250 persones més ompliren una altra sala annexa on s'havia instal·lat una gran pantalla per seguir la presentació.

Fou un acte ple de sentiment i record, amb la presència dels dos fills de Pere Capellà, Llorenç i Margalida, a més d'altres familiars seus. A aquest sentiment de reconeixement de la figura de Pere Capellà hi contribuí Josep Lluís Carod-Rovira durant la seva intervenció per presentar l'obra.

El polític català féu un repàs de l'apassionada biografia de Pere Capellà, «ho faig amb un mica de rubor parlant davant els seus fills i de Pere Fullana, però sóc una persona agosarada i ho faré», començà dient.

Així, Carod-Rovira començà explicant que Pere Capellà va néixer «en un context esperançat», «una època en què tot estava per fer i tot era possible», digué citant el poeta català Miquel Martí i Pol, per a ja des de molt jove «heretar del seu pare el corpus ideològic i la facilitat de paraula». «Quan va anar a viure a Catalunya, Pere Capellà creà el seu univers de referències socioculturals i nacionals, amb mites com Jaume I, Ramon Llull o Costa i Llobera», narrà. Fou també l'època en què s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya. En opinió del líder republicà, «allà prengué consciència de la seva identitat nacional, en un marc nacional compartit», i féu referència en aquest sentit al seu poema Jo sóc català «que Biel Majoral ha cantat tantes vegades».

Però fou a l'hora de recordar l'etapa en què per mor de la Guerra Civil Pere Capellà fou empresonat i tornà després a Mallorca en llibertat vigilada, quan Josep Lluís Carod-Rovira féu una defensa més encesa dels valors democràtics personificats en la figura de Pere Capellà.

«Fou un home d'idees avançades, amb una profunda humanitat, que a través de la mirada, el somriure i la dignitat, defensà les idees en les quals creia fins a la mort», «als 46 anys, una edat salvatgement jove», recordà.

Per acabar, Carod-Rovira interpretà que «tot i que quan tornà a Mallorca Pere Capellà assolí una popularitat comparable a la de Joan Segarra a Catalunya, ell tornà a una Mallorca on els que havien guanyat eren els que tenien les idees que ell havia combatut tota la seva vida, i això li suposà tenir un desert d'amics, com ell digué, represaliats o exiliats després de la guerra».

Això li serví per recordar que tot i ser «un home que remava contra el vent» i formar part «d'una generació frustrada», va fer servir «una llengua viva, genuïna i fresca, sense mossegar-se-la». «Què hauria estat de Mallorca si hagués viscut en plenitud política i normalitat cultural?», es demanà finalment Carod-Rovira.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.