P.GIMÉNEZ.Palma.
La prolífica però desconeguda etapa de maduresa creativa de Joan Miró gaudeix des d'ahir d'una font de consulta ineludible per apropar-se al seu coneixement i al pensament de l'artista: el catàleg raonat de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca (Lunwerg).
Després de set anys d'exhaustiu treball d'investigació, a la fi veu llum una obra que pretén donar a conèixer «amb rigor i qualitat» el fons de la col·lecció permanent de la institució, i que acabarà amb els falsos mites que circulen sobre el volum i el valor reals de la col·lecció.
En un dia que suposa «una fita especial» en la història de la Fundació Miró, la directora del centre, Magdalena Aguiló, es mostrà orgullosa de presentar el catàleg raonat editat per Lunwerg i que ha estat possible gràcies a la important feina d'investigació, coordinada per Maria Luisa Lax i Alejandra Bordoy i duita a terme des del departament de Col·leccions.
El volum, de 700 pàgines, documenta 1.700 obres de pintura (118 teles i 275 peces realitzades amb diferents tècniques i suports), escultura (35) i dibuixos (1.512) de la col·lecció. A través d'aquest conjunt de peces es dóna testimoni de la diversitat de tècniques i procediments utilitzats per l'artista català i, a més, es «brinda la possibilitat de reconstruir el procés creatiu» d'una època desconeguda del llegat mironià.
Tot i que el catàleg ha deixat de documentar l'obra gràfica, els objectes del taller Sert i els arxius documentals del centre -una feina que no es descarta per al futur-, en opinió d'Aguiló les obres que recull el volum serveixen per documentar la inexhaurible creativitat de Miró en la maduresa».
La selecció d'obres del catàleg, que homenatja Maria Dolors Miró publicant de manera pòstuma l'article que la filla del pintor va escriure presentant el vessant humà de l'artista, va precedida d'una sèrie de texts en els quals experts com William Jeffett, comissari d'exposicions del Museu Salvador Dalí de Florida; Georges Raillard, amic personal de Miró; Jaume Freixa, Rafael Moneo, Bartomeu Bestard i la mateixa Magdalena Aguiló reflexionen sobre el fons museogràfic i el patrimoni arquitectònic del centre.
Destaca també una cronologia «que aporta noves dades sobre les darreres dècades de producció de l'artista» i que posa en relleu la riquesa del fons documental del centre.
Maria Luisa Lax, coordinadora del catàleg i conservadora en cap del departament de Col·leccions de la Fundació, resumia les sensacions ambivalents que ha experimentat l'equip responsable de l'estudi durant el llarg procés d'elaboració, apropiant-se d'una cita del pintor: «El dolor és el germà inseparable del plaer...». Lax, que compartí sempre el mèrit del treball amb les nombroses persones que hi han participat puntualment, tornà a incidir en la importància del catàleg per «conèixer l'última etapa en la vida de Miró» i «posar en relleu la riquesa del fons documental de la Fundació», un centre que, segons William Jeffett, present a l'acte, «és molt important per comprendre el procés creatiu en totes les etapes de la trajectòria artística de Miró», marcada, com testimonia el catàleg, per «l'inconformisme i l'esperit de lluita de l'artista com a actitud vital».
