NURIA ABAD.Palma.
Si la poesia és paraula que mou l'home, la poesia de Gabriel Florit (Sineu, 1944) és una veu que irradia la seva responsabilitat com a autor, el seu compromís amb la realitat. L'editorial Calambur acaba de publicar Barlovento/A sobrevent, una antologia poètica bilingüe que reuneix els versos més significatius de la seva trajectòria literària.
-«Barlovento/ A sobrevent» és un mostrari de la vostra obra...
-Recull una selecció de la poesia que he creat en 50 anys. Perquè a publicar vaig començar-hi tard, fa vint-i-cinc anys, però ja feia anys que escrivia.
-Qui s'ha encarregat de la selecció?
-Jo, cosa que vol dir que el percentatge de possibilitats que no hagi elegit el que la crítica creu que és bo és considerable.
-I la traducció és de Sebastià Bennasar.
-Sí, ha fet un gran treball.
-Sobretot considerant la dificultat que comporta el llenguatge que utilitzau, tan lligat a la terra.
-Efectivament. Jo escric en el català de Sineu i no m'esforç per estandarditzar-lo. Faig ús de les particularitats conscientment i aquests viratges són difícils de traduir.
-Més enllà del llenguatge, hi ha premeditació en la vostra poesia?
-No m'he proposat mai escriure un poema sobre cap cosa o sobre algú. Són les circumstàncies, les vivències, les persones, les que em duen els poemes. És la poesia la que ve a Biel i no Biel qui va a la recerca de la poesia.
-Vós col·laborau en molts de certàmens literaris com a jurat, un bon lloc per observar el pols poètic en les noves generacions.
-I també per donar compte del bon moment que vivim ara mateix.
-Com veis els premis Mallorca?
-Així com el jurat de novel·la va tenir problemes per trobar una obra consistent, per la qual cosa va quedar desert; el jurat de poesia va rebre una dotzena d'obres de factura extremadament interesant.
-Al final us vàreu decantar pel poemari «No pas jo» de l'eivissenc Manel Marí.
-És un poeta jove i innovador.
-I reivindicatiu, com vós.
-Clar... Si surts al carrer i respires un poc, el que t'arriben són putades. S'estan carregant el país, tant a nivell físic com pel que fa a la llengua i als costums. Això fa que la meva posició sigui de resistència davant la colonització.
-És el camí més difícil.
-El poeta ha d'assumir el seu paper de denúncia de tant en tant.
-Per acabar, parlem de promoció exterior.
-És una bona notícia que a Barcelona o a València sàpiguen què és el que feim a Balears. Donar a conèixer la nostra manera de ser i de pensar.
